Natura feta arquitectura
“Quan hi vaig anar a prendre les mides del solar, estava totalment cobert d’unes floretes grogues, que són les que vaig adoptar com a tema ornamental a la ceràmica. També hi vaig trobar una exuberant palma de margalló, les fulles de la qual, foses en ferro, omplen la quadrícula del reixat i de la porta d’entrada a la casa.” Amb aquestes paraules, Joan Bergós, deixeble i gran amic d’Antoni Gaudí, posa en boca de l’arquitecte com va sorgir la seva inspiració a l’hora de concebre uns dels motius més característics de la Casa Vicens: la ceràmica vidriada amb clavellines i la tanca de ferro fos amb el margalló.
A la Casa Vicens, la natura és present en tota la seva ornamentació, i apunta, així, una de les característiques principals del llenguatge arquitectònic que serà recurrent en tota l’obra gaudiniana: el naturalisme arquitectònic. Una natura present tant a l’exterior, en la decoració de les seves façanes, com a l’interior de la casa, en cadascuna de les estances.
A la planta baixa de la casa, al menjador, hi trobem fulles d’heures representades en els esgrafiats. El sostre de la mateixa estança és ple de fulles d’oliveres realitzades amb paper maixé, procedent de la fàbrica d’Hermenegildo Miralles. A la coberta de la tribuna hi trobem esgrafiats que representen magranes i hortènsies, i una pintura al tremp en la qual apareixen fulles de palma. A la sala del fumador, un cop recuperades les policromies originals, s’hi observen dàtils i els mocàrabs de guix que són fulles de palma. A més, a les famoses rajoles de paper maixé, procedents també del taller Miralles, s’hi representen motius vegetals i espigues.
A la planta primera, on es troben les estances destinades al descans de la família, hi trobem més esgrafiats que decoren les parets i en els quals es representen fulles d’esbarzer, falgueres i joncs, i la flor de la passió. La decoració d’aquestes estances es complementa amb els cassetons ceràmics de l’entrebigat, on apareixen representades fulles d’heura, fulles de vinya i mores. A la terrassa del dormitori principal hi trobem dues jardineres decorades amb peces ceràmiques on s’hi representa el gira-sol. Aquesta mateixa peça Gaudí la va utilitzar per la decoració exterior de la casa que va a construir a Comillas (Cantàbria) per a Màximo Díaz de Quijano, coneguda popularment amb el nom de El Capricho. Per últim, en la petita sala d’estar d’aquesta planta, un trompe l’oeil reprodueix la visió en contrapicat de la torre-minaret coberta amb copulí situada just damunt de l’espai, que crea una sensació de continuïtat entre l’interior i l’exterior. Allí, a part de la representació de la pròpia arquitectura, s’hi representen una sèrie de coloms i unes fulles d’heures que semblen enfilar-se fins la part superior de la casa.
Podríem fer una lectura iconogràfica de tota aquesta ornamentació vinculada al cicle de la passió de Crist, ja que tots els elements descrits tenen un significat simbòlic religiós relacionat entre si. Així doncs, les oliveres presents en la decoració del sostre del menjador i les fulles de palma de la tribuna farien al·lusió a les branques d’oliveres i branques de palma amb què Jesús va ser rebut a Jerusalem pels seus fidels; els esbarzers, les mores i els joncs farien al·lusió als elements que, com a escarni, els soldats romans van col·locar a Jesús en el moment de presentar-lo davant de Ponç Pilat: la corona d’espines i la canya, a mode de ceptre. La flor de la passió o passionària simbolitza la passió de Crist, ja que les diferents parts de la flor s’associen a alguns dels elements de la passió i crucifixió: els filaments, a la corona d’espines; els cincs estams, a les cinc ferides de Jesús; els tres estigmes, als tres claus amb què va ser crucificat; i els 10 pètals, als apòstols que van romandre fidels a Jesús. Les fulles de vinya presents en l’ornamentació dels cassetons representarien el vi de l’últim sopar i la sang de Crist.
Més enllà d’aquesta possible lectura iconogràfica, la presència de tots aquests elements naturals fets arquitectura a la Casa Vicens respon a les fonts documentals que l’arquitecte consultava. En concret, el tractat d’ornamentació The grammar of ornament de l’arquitecte britànic Owen Jones, en el qual, en un dels seus capítols, es mostren tota una sèrie de làmines amb els mateixos motius ornamentals que trobem a la Casa Vicens.
