A les façanes, Gaudí recorre a l’arquitectura oriental, islàmica i mudèjar, així com al contrast entre materials. Combina ferro, ceràmica, maó i fusta amb un resultat exuberant i acolorit.
Destaca el revestiment ceràmic, on disposa, com si fos un tauler d’escacs, rajoles de color verd i blanc amb d’altres decorades amb clavell de moro, signe d’identitat d’aquesta casa declarada Patrimoni Mundial de la Unesco.
La façana del jardí s’estructura en tres nivells horitzontals. El primer correspon a les estances de la planta noble, on destaquen la gran tribuna amb porticons basculants, una font i un fris superior amb esgrafiats que remeten a les orientacions de la casa. Al segon nivell, que inclou les estances de nit, impera el balcó del dormitori principal. Finalment, al nivell superior, s’hi troben les golfes. Gaudí aconsegueix en aquest espai un gran dinamisme amb el joc d’entrants i sortints arquitectònics de la galeria, que desemboquen en un contrast de llums i ombres.