Al terrat es diferencien clarament la construcció d’Antoni Gaudí i l’ampliació de Joan Baptista Serra de Martínez del 1925. A la primera tenim una coberta d’aspecte exòtic, inspirada en l’arquitectura de l’Índia, el Marroc o Egipte. Compta, a més, amb un passeig de ronda, que permet recórrer el terrat, tres xemeneies i una torre rematada com un minaret. Tot plegat, revestit amb rajoles ceràmiques de color verd i blanc.
A l’ampliació, Serra de Martínez col·loca una torre-minaret gairebé idèntica a la que va dissenyar Gaudí quaranta anys abans.