Jardí

Arbust de fulla persistent originari del Japó, que pot arribar a fer 6 m d’alçària i té un creixement lent. Les seves fulles són de color verd fosc a l’anvers i més pàl·lides al revers. N’existeixen nombroses varietats cultivades de flors blanques, rosades, vermelles, i de flors senzilles, semidobles i dobles.

Planta trepadora pròpia de la zona tropical plujosa que va del sud de Mèxic al sud de Panamà, però estesa pel cultiu en altres zones tropicals i subtropicals. Té una tija gruixuda i pot arribar a fer 20 m d’alçària, en estat silvestre, trepant pels arbres. Les seves fulles característiques tenen forma de cor, i fan de 25 a 90 cm de llarg per 25-75 cm d’ample. Les fulles adultes estan lobulades.

Arbust de fullam persistent originari del sud del Japó, que pot arribar a fer 3-6 m d’alçària. Les seves fulles tenen una disposició espiralada i fan de 20 a 50 cm de llarg amb un pecíol de 50 cm; ostensiblement palmades, solen presentar entre 7 i 9 lòbuls. Són de color verd fosc i lluent.

Planta trepadora llenyosa, originària del sud-est asiàtic. Les seves tiges són relativament estretes i pot arribar a fer 7 o 8 m amb l’ajuda d’un tutor. La flor és de color blanc, fa entre 1 i 2 cm i presenta una aroma agradable i intensa. És una planta apreciada per la seva floració espectacular, però també té un fullam bonic. Les fulles són de color verd intens i tenen una forma lanceolada de fins a 10 cm.

Palmera típica del massís del Garraf; és de les poques palmeres europees que existeixen. Només es troba a prop del mar, i no a l’interior. La seva alçària no sol sobrepassar els 2 m, perquè viu en terrenys pobres, on la terra no reté l’aigua, però amb unes bones cures als parcs aconsegueix un aspecte més arbori i elegant, i pot arribar a fer 6 m. Presenta unes fulles grans en forma de vano, amb fortes espines al pecíol que apunten cap a la base; aquesta protecció dificulta el pas als animalons que vulguin enfilar-s’hi a buscar els botons apicals, dolços i sucosos. Sol ser una espècie dioica (té els dos sexes separats) amb flors grogues en forma de raïm.

Arbre perenne, corpulent, de fins a 20 m d’alçària, que presenta una copa ampla, densa i més o menys arrodonida, amb una escorça gris clivellada amb talls poc profunds. Les fulles són petites, d’entre 3 i 7 cm, verdes per sobre i blanques per sota, amb forma el·líptica i amb una capa coriàcia dura que evita l’evaporació de l’aigua. Les flors són femenines i masculines, petites i no vistoses.

Palmera originària de la Xina central i oriental, però plantada com a ornamental a totes les zones temperades, amb una alta presència als països mediterranis. El tronc pot arribar a fer 12 m d’alçària i queda recobert per les beines de les fulles caigudes, fet que li confereix un aspecte pelut. Les fulles són palmades amb un limbe d’uns 50 cm de llarg per 75 cm d’ample, amb pecíols amb els marges asserrats i una mica més llargs que el limbe.

Palmera amb fulles en forma de vano, originària de la part occidental de l’Amèrica del Nord, que pot arribar a fer 20-25 m d’alçària. El tronc no és de consistència llenyosa, com en els arbres típics, sinó que és una tija herbàcia molt fibrosa i endurida, en aquest cas cilíndrica i una mica més ampla a la base, i d’una tonalitat grisa amb algun matís blavós. Les fulles s’agrupen en una roseta apical, és a dir, al capdamunt de la tija, i són palmades, de contorn arrodonit en forma de vano, fortament lobulades, amb filaments als marges dels lòbuls (cosa a la qual al·ludeix l’epítet específic filifera del seu nom sencer: Washingtònia filifera) i bastant grosses (de fins a 2 m de diàmetre). Les flors són petites, blanquinoses i poc vistoses, i s’agrupen en inflorescències que pengen mirant cap a terra.

Palmera originària del nord de l’Àfrica i el sud-oest asiàtic, però el cultiu per a l’obtenció dels preuats dàtils en fa difícil determinar la seva àrea de vida realment autòctona. A Espanya va arribar a través dels àrabs. Pot arribar a fer 30 m d’alçària, amb el tronc recobert de les fulles caigudes que li donen consistència. Les fulles són de color verd blavós, de fins a 4 m de longitud, dividides en segments plegats al llarg. Té unes espines fortes i agressives a la base de la fulla. La palmera de dàtils és dioica, això vol dir que hi ha individus masculins (flor masculina) i d’altres, femenins (flor femenina), que són els que donen els dàtils.

Descripció: Arbre originari del sud-est dels Estats Units a principis del segle XVIII. És una de les espècies vegetals més antigues que encara segueixen a la terra, evolutivament parlant. Aquest arbre de fulla perenne i corpulent pot arribar a fer 25 m d’alçària, i presenta una escorça llisa i grisa, i una copa cònica. Les fulles són ovalades, d’uns 10 a 20 cm de color verd brillant per sobre i vermelloses per sota. Les flors són de color blanc o groguenc, molt grosses, de fins a un pam d’amplada, d’aroma agradable, que es marceixen al cap de pocs dies.