Les influencies de Casa Vicens

Quan passejant distretament pel carrer de les Carolines del barri de Gràcia, ens trobem –de sobte– la Casa Vicens i la seva multitud de rajoles, colors, cúpules i arcs. Tot un conjunt que, de bones a primeres, el nostre ull inexpert no ho associa directament a l’arquitecte Antoni Gaudí. Les torres, la volta de les finestres o els motius dels porticons ens transporten a països llunyans…

Les formes de la Casa Vicens són molt diferents de les formes de Gaudí a què estem acostumats. La Casa Vicens és considerada com una de les obres que pertany a l’anomenada etapa orientalista (1883-1888) dins dels diferents períodes amb els quals es classifica l’obra de l’arquitecte Antoni Gaudí.

A l’Escola d’Arquitectura, en la seva etapa d’estudiant, Gaudí va poder observar i estudiar, mitjançant gravats, fotografies i tractats d’ornamentació, el llenguatge arquitectònic dels edificis i altres construccions de països com Egipte, el Marroc, l’Índia i, fins i tot, el Japó; però també el de les arquitectures islàmiques presents a la Península Ibèrica, especialment a Córdoba, Granada i Sevilla. Estructures de cupulins, llanternons i minarets, l’ús profús de la ceràmica i els motius ornamentals d’aquestes arquitectures llunyanes formen part de les fonts de coneixement de les quals va beure l’arquitecte.

La col·lecció de làmines del fotògraf Jean Laurent –làmines que formaven part del fons de l’Escola Provincial d’Arquitectura i a les quals Antoni Gaudí va tenir accés i va poder estudiar amb deteniment, tal i com va anotar en el seu quadern¹ – són un exemple d’aquestes fonts de coneixement. Si comparem una de les imatges de Jean Laurent

amb un detall de la Casa Vicens no és doncs casual que, en observar la façana de la Casa Vicens, es pugui apreciar la influència d’aquestes arquitectures orientals, sobretot, en les torres i cúpules situades a les diferents cantonades de la coberta.

 

Gaudí s’inspirà en una arquitectura exòtica per crear un espai que transportés el seu client, Manel Vicens i Montaner, a un món llunyà i diferent de l’ambient de la Barcelona de finals del XIX.


[1] Fa referència a l’anomenat Manuscrit de Reus, un quadern en el qual Antoni Gaudí va anotar tota la relació de làmines de Jean Laurent. Museu Salvador Vilaseca de Reus.

Descobreix la Casa Vicens, el Gaudí inèdit

La primera casa del gran arquitecte del modernisme. Declarada patrimoni mundial per la UNESCO.

Més informació
× ⌚ 26.10 Accés a partir de les 11:00h.