El 1886, les seves aigües carbonatades van ser declarades d’utilitat pública i es van començar a comercialitzar. Més tard, el 1927, es va construir una nova capella al lloc de la font natural. Aquesta capella va quedar incorporada a la finca de la Casa Vicens.

La família Herrero-Jover, que va viure a la casa del 1899 al 2014, va començar a obrir les portes del jardí cada 22 de maig per seguir la tradició. Durant anys, el veïnat s’acostava al carrer de les Carolines per celebrar el dia de Santa Rita i beure aigua de la font natural, ubicada a la cantonada de l’actual avinguda de la Riera de Cassoles amb el carrer de les Carolines.

Malgrat la desaparició del templet, santa Rita persisteix a la memòria col·lectiva del barri. Això es reflecteix en el nom d’alguns establiments i en el gran nombre de veïnes que es diuen Rita en honor de la patrona dels impossibles. Des del 2017, després de la rehabilitació i l’obertura al públic de la Casa Vicens, es manté el compromís de continuar la tradició. Cada 22 de maig se celebra una jornada especial perquè el veïnat pugui retre homenatge a la santa.

Cada 22 de maig, al matí, s’instal·la una parada de venda d’espelmes i roses solidàries davant de Casa Vicens. L’import íntegre es destina a una entitat social del barri de Gràcia. A continuació, els veïns s’acosten a l’església de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, al costat de Casa Vicens, per a la missa tradicional de santa Rita i per encendre espelmes a la seva imatge, custodiada a l’església des del 2014. Finalment, al jardí de Casa Vicens, es fa la benedicció de les roses de santa Rita mentre es demanen els “impossibles” que es volen veure complerts l’any següent.