Durant el seu pas per la universitat, va estudiar amb gran dedicació Viollet-le-Duc, i revisava cada nou llibre que ingressava a la biblioteca especialitzada de l’escola. Així mateix, s’interessava per les fotografies d’art grecoromà, àrab o bizantí.

Mentrestant, compaginava els estudis amb una feina com a delineant per a Francisco de Paula Villar o Josep Fontserè.
Com a estudiant d’Arquitectura, va treure notes irregulars. Va acabar la carrera el 4 de gener del 1878, amb un aprovat en revàlida on havia de dissenyar un paranimf universitari; una tasca difícil, atès que el president del tribunal era Elies Rogent, autor del paranimf de la Universitat de Barcelona uns anys abans.

Quan va obtenir el títol d’arquitecte, el director de l’Escola d’Arquitectura, el mateix Elies Rogent, va pronunciar la coneguda frase “Hem donat el títol a un geni o a un boig; el temps ho dirà”.

Gaudí va deixar poca documentació escrita sobre les seves teories arquitectòniques. En destaquen dos documents: un estudi sobre ornamentació i La casa pairal, redactats quan va acabar els estudis universitaris i conservats al Museu de Reus.

En vida, Gaudí va ser objecte d’una sola exposició, que va estar activa del 15 d’abril al 30 de juny del 1910 al saló anual de la Société Nationale des Beaux-Arts, al Grand Palais de París.

A l’exposició s’hi van mostrar, entre altres peces, maquetes de la Sagrada Família, la pintura d’Aleix Clapés de la Casa Vicens i una reproducció en guix de l’arcada de la tribuna del Palau Güell, a més de nombroses fotografies fetes per Adolf Mas d’edificis impulsats pel comte de Güell, que també va finançar l’exposició.

La premsa francesa va publicar nombroses ressenyes sobre l’esdeveniment, però no hi va haver unanimitat; hi va haver “lloances entusiastes i censures” (La Vanguardia, 12 de maig del 1910).

La següent exposició destacada, on es va mostrar l’obra de Gaudí, va ser la que va tenir lloc al MoMA de Nova York el 1936-1937, titulada Fantastic Art, Dada, Surrealism, on es van exposar 10 fotografies de la Sagrada Família, el Park Güell, la Casa Batlló i la Pedrera a la secció d’arquitectura fantàstica.

Dues dècades després, el 1956, es va celebrar, al Saló del Tinell de Barcelona, l’exposició promoguda per l’associació Amics de Gaudí.

El MoMA de Nova York va retre novament homenatge a l’arquitecte català amb l’exposició The architecture of Gaudí (18 desembre 1957 - 23 febrer 1958), amb la participació de Georges R. Collins i Josep Lluís Sert, i comissariada per l’historiador de l’arquitectura Henry-Russell Hitchcock.

Ja a la dècada dels setanta, del 18 de juny al 27 de setembre del 1971, al Musée des Arts Décoratifs de París, dins del cicle d’exposicions Els pioners del segle xx, es va dedicar una exposició a Gaudí. Va anar a càrrec d’Amics de Gaudí i de la Càtedra Gaudí de l’ETSAB, va estar pagada pel Govern francès i va aplegar 30.000 visitants

El 2002 es va celebrar l’Any Internacional Gaudí (150 anys del seu naixement), un esdeveniment comissariat per Daniel Giralt-Miracle que va suposar “el reconeixement definitiu a l’obra de Gaudí. Una aproximació als edificis, més enllà de les façanes i de les imatges ofertes en postals o cartells”, com ell mateix indica al llibre Gaudí essencial.

Aquell any, a més, van tenir lloc nombroses exposicions, com ara Impacte Gaudí, que va tenir lloc al Centre Arts Santa Mònica; l’exposició Gaudí. Art i disseny (sala d’exposicions de la Pedrera); l’exposició Dalí i Gaudí. La revolució del sentiment d’originalitat, al Castell Gala Dalí de Púbol, o Univers Gaudí, que es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) de Barcelona.

El 2021 es va inaugurar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC, Barcelona) l’exposició Gaudí, comissariada per Juan José Lahuerta. L’any següent es va presentar aquesta mateixa mostra al Musée d’Orsay (París, França). L’exposició plantejava una mirada nova sobre l’arquitecte i la seva obra a través de més de 650 peces.

A més d’aquestes exposicions, cal destacar la dècada del 1950, quan, amb motiu del centenari del naixement de Gaudí, van tenir lloc diversos esdeveniments per recuperar-ne la figura:

· Creació de l’associació Amics de Gaudí el 1952, per part de Cèsar Martinell: suposa la primera recuperació pública de la figura de Gaudí a Espanya.

· Creació de l’associació Amics de Gaudí al Japó, per part de l’arquitecte Kenji Imai.

· Creació de la Càtedra Gaudí a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, el 1956, amb Josep Francesc Ràfols i Fontanals com a primer director.

· Defensa de Salvador Dalí el 1956, al Park Güell; una acció d’homenatge en què Dalí va llegir un discurs i va pintar amb quitrà el perfil de la Sagrada Família. Un gran llenç de 6 m d’alt fet per recaptar fons per a la Sagrada Família.

· Internalització de la figura de Gaudí, per Josep Lluís Sert, amb fotografies de Gomis i Prats, a la col·lecció “Fotoscops”.

· El 1956, George R. Collins va visitar Barcelona i l’exposició al Saló del Tinell, va crear la filial d’Amics de Gaudí a Nova York i va publicar el primer estudi en anglès sobre l’arquitecte, el 1960.

El següent reconeixement important de l’obra arquitectònica d’Antoni Gaudí va tenir lloc el 1984, quan, per primera vegada, algunes de les obres de l’arquitecte van ser inscrites al llistat de Patrimoni Mundial per la Unesco, concretament la Casa Milà, el Park Güell i el Palau Güell.

Aquesta designació es va ampliar el 2005, amb la inscripció de la Casa Vicens, la Casa Batlló, la cripta de la Colònia Güell, i la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família. En total, set edificis inscrits per la seva contribució excepcional a l’evolució de l’arquitectura i les seves revolucionàries tècniques de construcció.