Arquitectura orientalista a Gràcia

A mitjan segle XIX, la ciutat de Barcelona estava immersa en un gran interès per la cultura del Pròxim Orient. Aquest gust per l’orientalisme coincideix amb un moment d’expansió de la ciutat i de consolidació de la nova classe burgesa, que es tradueix en la construcció de nous edificis amb un estil eclèctic on l’arquitectura àrab del sud d’Espanya i del nord d’Àfrica esdevé model d’inspiració.

El passeig de Gràcia va ser l’eix on es va concentrar un major nombre d’edificis i establiments construïts amb un estil neoàrab. Tot i que molts han desaparegut, la Casa Pere Llibre (passeig de Gràcia, 24), de l’arquitecte Domènec Balet (1872), és un exemple clar del que va ser aquest estil.

A Gràcia, la Casa Vicens és la culminació de l’orientalisme; Antoni Gaudí va projectar un edifici, on més enllà d’inspirar-se en referències de la cultura musulmana i mudèjar, va crear una obra amb un llenguatge totalment innovador.

Molt a prop de la Casa Vicens, a la plaça Lesseps, 31, l’any 1906 l’arquitecte Jaume Torres va projectar un edifici d’habitatges per a la família Ramos, d’aquí que es conegui com “Cases Ramos”. El pis principal, destinat a l’empresari i polític Ricardo Ramos, conserva un saló decorat seguint el gust neoàrab del moment.

I a la zona de Vallcarca, al passeig de la Mare de Déu del Coll, 41-51, hi trobem un altre exemple d’arquitectura orientalista. Es tracta de la coneguda com “Casa Marsans”, una casa d’estiueig per a la família fundadora de la Banca Marsans i de la primera agència de viatges d’Espanya. El projecte va ser realitzat per Juli Marial i Tey l’any 1906, i el seu interior, amb els arcs i les decoracions amb motius islàmics, ens transporta a terres llunyanes.

Descobreix la Casa Vicens, el Gaudí inèdit

La primera casa del gran arquitecte del modernisme. Declarada patrimoni mundial per la UNESCO.

Més informació
× ⌚ 26.10 Accés a partir de les 11:00h.