Blog

A tothom li agraden les curiositats, i, tot que s’ha parlat i escrit molt sobre el gran geni de l’arquitectura catalana Antoni Gaudí, avui entrarem a la primera casa que va fer a través de tres punts clau que no et pots perdre si visites aquesta primera gran obra de l’arquitecte: Casa Vicens.

1. La casa on la natura esdevé arquitectura

Sí, a Casa Vicens tindràs la sensació d’estar en un jardí botànic, tant real com figuratiu, i és que la natura és una constant durant tota la visita per la casa. El jardí s’endinsa a l’interior gràcies a la decoració en esgrafiats, rajoles, cartró, etc., i totes les tècniques artístiques queden a disposició del tema decoratiu: la natura.

A més, hi ha dos exemples ben clars d’aquesta translació de la natura a l’arquitectura. El primer el podem veure a la clavellina o clavell d’agost, una flor que Gaudí es va trobar al terreny i que va transformar en el motiu decoratiu de les rajoles de la façana de Casa Vicens.

“Quan hi vaig anar a prendre les mides del solar, estava totalment cobert d’unes floretes grogues, que són les que vaig adoptar com a tema ornamental a la ceràmica. També hi vaig trobar una exuberant palma de margalló, les fulles de la qual, foses en ferro, omplen la quadrícula del reixat i de la porta d’entrada a la casa.”

Amb aquestes paraules, Joan Bergós, deixeble i gran amic d’Antoni Gaudí, posa en boca de l’arquitecte com va sorgir la seva inspiració a l’hora de concebre uns dels motius més característics de la Casa Vicens: la ceràmica vidriada amb clavellines i la tanca de ferro fos amb el margalló.

D’altra banda, veiem les fulles de margalló com a element principal de la tanca d’aquesta primera casa, però a les seves interseccions es torna a repetir el motiu de la clavellina.

És a dir, som davant d’un Gaudí que mostra la natura de manera clara i directa, encara no hi veiem una al·lusió simbòlica o abstracta de la natura.

2. La importància de la llum i l’aigua

Una de les preocupacions constants en l’arquitectura de Gaudí és la recerca de la millor lluminositat. A Casa Vicens això no va ser un tema menor, però també es va plantejar que, com que era una casa d’estiueig, havia d’aconseguir un ambient fresc. Per això el treball de la llum i l’aigua ja es pot observar en un Gaudí jove. A la tribuna situada a la façana principal de Casa Vicens, l’arquitecte va disposar unes quantes llegendes en funció del sol, al costat sud: “Sol solet vinam a veurer” (Sol, solet, vine’m a veure) y “Oh, l’ombra d’istiu” al costat nord.

A més, Gaudí va aconseguir dotar d’una gran frescor aquest Patrimoni Mundial a través de la col·locació de tres punts d’aigua: un de situat a la tribuna que podem veure avui dia, un segon punt que era una font octogonal situada a l’entrada i en el terreny que avui ocupa el carrer Carolines, i un tercer punt que era una gran cascada, enderrocada el 1946. Amb aquests tres punts i la profusa vegetació del jardí, Gaudí va aconseguir crear un autèntic oasi per als estius de finals del segle xix.

3. La riquesa ornamental

És increïble com, amb prou feines 30 anys, Gaudí va ser capaç de crear un programa ornamental tan ric a Casa Vicens. A més dels motius decoratius, cal destacar la tècnica amb la qual es van realitzar de les rajoles als ferros, els sostres, la marqueteria, les parets… Una decoració que no deixa indiferent: no veurem un cel ras, veurem cels amb trompe l’oeils.

“Imaginem una casa, ni gran ni petita, una que podríem dir ordinària, enriquint-la i engrandint-la es convertirà en un palau.” Antoni Gaudí

Fins aquí t’hem desvetllat tres de les característiques principals d’aquesta primera casa creada per Gaudí. Si et ve de gust seguir descobrint més coses sobre Casa Vicens, et convidem a gaudir de la nostra visita guiada virtual, de la mà de Rubén Momblant.