Camèlia
Descripció: arbust de fulla persistent originari del Japó, que pot arribar a fer 6 m d’alçària i té un creixement lent. Les seves fulles són de color verd fosc a l’anvers i més pàl·lides al revers. N’existeixen nombroses varietats cultivades de flors blanques, rosades, vermelles, i de flors senzilles, semidobles i dobles.
Temps de floració: hivern amb flors gruixudes d’uns 5-8 cm de diàmetre.
Fruit: en format càpsula, rodó i amb llavors de color negre.
Ús: arbust ornamental per la seva floració en jardineria, carrers i jardins públics.
Preferències: orientació a l’ombra, clima temperat, suporta bé les baixes temperatures i prefereix terrenys rics en matèria orgànica i poc argilosos.
Etimologia/història: el botànic i missioner jesuïta d’origen txec Jiří Josef Camel (1661-1706), també conegut pel seu cognom en llatí Camellus, va ser el primer europeu a descriure i dibuixar les camèlies en un viatge a les Filipines. Carl von Linné va posar el nom a aquestes plantes en honor seu.
Fàtsia
Descripció: arbust de fullam persistent originari del sud del Japó, que pot arribar a fer 3-6 m d’alçària. Les seves fulles tenen una disposició espiralada i fan de 20 a 50 cm de llarg amb un pecíol de 50 cm; ostensiblement palmades, solen presentar entre 7 i 9 lòbuls. Són de color verd fosc i lluent.
Temps de floració: finals de tardor i principis d’hivern amb flors petites i blanques en una umbel·la terminal.
Fruit: de mida petita i de color negre.
Ús: planta ornamental molt comuna.
Preferències: clima mediterrani, on també pot ser una planta d’exterior, ja que pot suportar fins a – 15 °C.
Etimologia/història: el nom del gènere Fatsia deriva del japonès antic fatsi, que vol dir ‘vuit’ i que es refereix als vuit lòbuls habituals de les seves fulles.
Monstera
Descripció: planta trepadora pròpia de la zona tropical plujosa que va del sud de Mèxic al sud de Panamà, però estesa pel cultiu en altres zones tropicals i subtropicals. Té una tija gruixuda i pot arribar a fer 20 m d’alçària, en estat silvestre, trepant pels arbres. Les seves fulles característiques tenen forma de cor, i fan de 25 a 90 cm de llarg per 25-75 cm d’ample. Les fulles adultes estan lobulades.
Fruit: semblant a una panotxa de blat de moro d’uns 25 cm de llarg i 3-4 cm de diàmetre.
Ús: planta sobretot d’interior, però en condicions de clima temperat ni floreix ni fa fruit.
Preferències: l’ombra.
Clívia
Descripció: planta originària de Sud-àfrica. El lliri arbustiu té una tija carnosa, principalment subterrània, anomenada rizoma, de 2 m de diàmetre i amb moltes arrels carnoses. La tija produeix fulles llargues i arquejades, similars a les de les corretges, que creixen fins als 45 cm de llarg, disposades en dues fileres oposades. Les flors vistoses en forma d’embut es produeixen en una inflorescència en forma d’umbel·la, de color vermell, taronja o groc, de vegades amb un perfum dèbil, però molt dolç.
Temps de floració: principis de la primavera.
Fruit: baia esfèrica de color vermell brillant de 5 cm de diàmetre que produeix poques llavors.
Ús: planta ornamental molt comuna.
Preferències: tot i que tolera bé l’ombra, per al seu creixement i floració necessita bona il·luminació.
Etimologia/història: també se la coneix com a “lliri dels cafres”, a causa de la presència de licorina, en petites quantitats, al seu interior, substància que la fa verinosa. El gènere Clivia el va determinar el botànic John Lindley, que va decidir immortalitzar el nom de la duquessa de Northumberland, Lady Charlotte Clive, que va cultivar la planta per primer cop a Anglaterra. L’epítet específic llatí miniata al nom sencer (Clivia miniata) vol dir ‘cinabri’, el color del plom vermell, que fa referència a les flors.
Magnòlia
Descripció: arbre originari del sud-est dels Estats Units a principis del segle XVIII. És una de les espècies vegetals més antigues que encara segueixen a la terra, evolutivament parlant. Aquest arbre de fulla perenne i corpulent pot arribar a fer 25 m d’alçària, i presenta una escorça llisa i grisa, i una copa cònica. Les fulles són ovalades, d’uns 10 a 20 cm de color verd brillant per sobre i vermelloses per sota. Les flors són de color blanc o groguenc, molt grosses, de fins a un pam d’amplada, d’aroma agradable, que es marceixen al cap de pocs dies.
Temps de floració: les flors, de maig a juliol, i els fruits, a la tardor.
Fruit: en forma d’aglà amb molts fruits individuals que s’obren per alliberar les llavors vermelles que porten una espècie de fil llarg que sol quedar penjat, esperant que el vent se l’endugui.
Ús: es fa servir sobretot als parcs.
Preferències: llocs temperats de clima similar al de la seva zona d’origen.
Gessamí
Descripció: planta trepadora llenyosa, originària del sud-est asiàtic. Les seves tiges són relativament estretes i pot arribar a fer 7 o 8 m amb l’ajuda d’un tutor. La flor és de color blanc, fa entre 1 i 2 cm i presenta una aroma agradable i intensa. És una planta apreciada per la seva floració espectacular, però també té un fullam bonic. Les fulles són de color verd intens i tenen una forma lanceolada de fins a 10 cm.
Temps de floració: primavera.
Ús: majoritàriament en jardins i pèrgoles, tot i que el seu caràcter de planta trepadora li permet enredar-se en múltiples estructures.
Preferències: resisteix molt bé el fred i les malalties, també pot viure a ple sol o a l’ombra. Amb el fred, les seves fulles adquireixen una coloració vermellosa.
Margalló
Descripció: palmera típica del massís del Garraf; és de les poques palmeres europees que existeixen. Només es troba a prop del mar, i no a l’interior. La seva alçària no sol sobrepassar els 2 m, perquè viu en terrenys pobres, on la terra no reté l’aigua, però amb unes bones cures als parcs aconsegueix un aspecte més arbori i elegant, i pot arribar a fer 6 m. Presenta unes fulles grans en forma de vano, amb fortes espines al pecíol que apunten cap a la base; aquesta protecció dificulta el pas als animalons que vulguin enfilar-s’hi a buscar els botons apicals, dolços i sucosos. Sol ser una espècie dioica (té els dos sexes separats) amb flors grogues en forma de raïm.
Fruit: de color vermell o rosa fosc, semblant als dàtils; de gust dolç i amarg, surt al final de l’estiu i se’l mengen diferents animals.
Ús: majoritàriament, en jardins públics.
Preferències: orientació a l’ombra, en clima temperat; suporta bé les baixes temperatures i prefereix terrenys rics en matèria orgànica i poc argilosos.
Etimologia/història: és una espècie protegida, perquè se’n van talar molts i és molt resistent al foc, ja que rebrota fàcilment després d’un incendi.
Alzina
Descripció: arbre perenne, corpulent, de fins a 20 m d’alçària, que presenta una copa ampla, densa i més o menys arrodonida, amb una escorça gris clivellada amb talls poc profunds. Les fulles són petites, d’entre 3 i 7 cm, verdes per sobre i blanques per sota, amb forma el·líptica i amb una capa coriàcia dura que evita l’evaporació de l’aigua. Les flors són femenines i masculines, petites i no vistoses.
Temps de floració: d’abril a maig; els fruits surten al setembre.
Fruit: l’aglà, de gust amarg.
Preferències: clima mediterrani occidental, resisteix molt bé la sequera i pot viure a ple sol.
Palmera de l’Himàlaia
Descripció: palmera originària de la Xina central i oriental, però plantada com a ornamental a totes les zones temperades, amb una alta presència als països mediterranis. El tronc pot arribar a fer 12 m d’alçària i queda recobert per les beines de les fulles caigudes, fet que li confereix un aspecte pelut. Les fulles són palmades amb un limbe d’uns 50 cm de llarg per 75 cm d’ample, amb pecíols amb els marges asserrats i una mica més llargs que el limbe.
Temps de floració: hivern amb flors gruixudes d’uns 5-8 cm de diàmetre.
Fruit: dàtils petits, de color blau fosc, no comestibles.
Ús: planta ornamental.
Preferències: bona resistència al fred i a les altes temperatures, necessita molta llum solar.
Etimologia/història: rep el seu nom científic, Trachycarpus fortunei, en honor de Robert Fortune, botànic escocès que va recórrer àmpliament la Xina i el Japó, i que va introduir la planta xinesa del te a l’Índia.
Washingtònia
Descripció: palmera amb fulles en forma de vano, originària de la part occidental de l’Amèrica del Nord, que pot arribar a fer 20-25 m d’alçària. El tronc no és de consistència llenyosa, com en els arbres típics, sinó que és una tija herbàcia molt fibrosa i endurida, en aquest cas cilíndrica i una mica més ampla a la base, i d’una tonalitat grisa amb algun matís blavós. Les fulles s’agrupen en una roseta apical, és a dir, al capdamunt de la tija, i són palmades, de contorn arrodonit en forma de vano, fortament lobulades, amb filaments als marges dels lòbuls (cosa a la qual al·ludeix l’epítet específic filifera del seu nom sencer: Washingtònia filifera) i bastant grosses (de fins a 2 m de diàmetre). Les flors són petites, blanquinoses i poc vistoses, i s’agrupen en inflorescències que pengen mirant cap a terra.
Fruit: carnós, com petits dàtils de color bru fosc primer i negre al final de la maduració.
Ús: planta ornamental en parcs, jardins i vies públiques.
Palmera de dàtils
Descripció: palmera originària del nord de l’Àfrica i el sud-oest asiàtic, però el cultiu per a l’obtenció dels preuats dàtils en fa difícil determinar la seva àrea de vida realment autòctona. A Espanya va arribar a través dels àrabs. Pot arribar a fer 30 m d’alçària, amb el tronc recobert de les fulles caigudes que li donen consistència. Les fulles són de color verd blavós, de fins a 4 m de longitud, dividides en segments plegats al llarg. Té unes espines fortes i agressives a la base de la fulla. La palmera de dàtils és dioica, això vol dir que hi ha individus masculins (flor masculina) i d’altres, femenins (flor femenina), que són els que donen els dàtils.
Temps de floració: abril-maig amb flors reunides en inflorescències protegides per una espècie de paperina.
Fruit: dàtil de 4 a 8 cm de llarg, primer d’una tonalitat ataronjada i vermella al final.
Ús: planta ornamental utilitzada en carrers i places.
