El 2014, gairebé 130 anys després que l’acabés de construir Antoni Gaudí, la Casa Vicens es va posar a la venda.
Entre els múltiples usos que aquesta casa podia arribar a tenir, es va aprovar la proposta de compra presentada per MoraBanc de convertir-la en casa museu. L’entitat bancària, de referència a Andorra, compromesa ja amb projectes culturals, esportius, educatius i mediambientals, va invertir en la Casa Vicens amb la sensibilitat que exigia aquesta aposta per la cultura i la recuperació d’un edifici catalogat com a Patrimoni Mundial de la Unesco.
El projecte presentat tenia una premissa molt clara: recuperar al màxim possible i reivindicar la casa original projectada per Antoni Gaudí entre els anys 1883 i 1885, atès que l’edifici i la finca havien patit diverses transformacions des de la construcció inicial.
Els treballs de restauració d’aquest Patrimoni Mundial Unesco van començar el mes de març del 2017 i van permetre descobrir les policromies originals amagades sota les diverses intervencions executades al llarg de la seva història.
Al rebedor, les parets s’havien repintat amb una pintura de color crema que, en eliminar-la en sec, va deixar al descobert una combinació de tons vermells i coure en els diversos elements decoratius de l’espai. A més, en aquest espai de rebedor, l’estructura de bigues i cassetons formats a base de repeticions presentaven patologies antròpiques, filtracions del bany de la planta superior i la manca de dues unitats.
L’estança següent d’aquesta planta noble és el menjador, on s’apreciava un enfosquiment de la capa de la superfície policromada, juntament amb intervencions anteriors, que coincidien amb zones de filtracions d’aigua. Per exemple, l’esgrafiat vegetal d’heures d’una de les parets s’havia repintat amb tons verds i purpurina. La neteja amb dissolvents gelificats va permetre reconèixer novament els detalls de les nervadures interiors de les fulles, a més dels degradats del color verd.
Annexa a aquesta estança, a la tribuna, el sostre mostrava una gran presència de sals provinents d’una mala impermeabilització de la terrassa superior, a més d’una repintada generalitzada de color marró. Un cop eliminada la capa de pintura i sanejats els esgrafiats en mal estat, es van reproduir i reintegrar.
En aquesta tribuna també es va treballar per recuperar un element neuràlgic de la façana de Gaudí: la font. Una peça clau constituïda per una base circular de recollida d’aigües, un cos principal i una estructura metàl·lica superior que havia desaparegut a causa de diverses intervencions. Se’n van recuperar tant la base com el cos principal, i es va fer servir documentació fotogràfica per reconstruir l’estructura metàl·lica superior.
L’estança següent, la sala fumador, d’estil mossàrab, presentava un color crema a les rajoles de cartó pedra. Gràcies a diverses cales es va descobrir que el color original que amagaven aquestes rajoles era el blau, amb tonalitats de verd diferents per a les fulles i daurat per als detalls dels relleus. Casa Vicens és un dels pocs edificis que conserven avui dia rajoles fabricades amb cartó pedra, una tècnica molt distintiva del modernisme.
Sortint de la planta noble, al replà de l’escala de la primera planta, es van recuperar els estucaments planxats, amagats sota una capa de pintura blanca, que van deixar al descobert, com a testimoni, la policromia original de la secció de l’escala de Gaudí.
A la primera planta es van dur a terme una sèrie de cales per determinar la policromia de les diverses decoracions de les parets i els sostres. Gaudí relaciona cadascuna de les estances amb si mateixa i amb les altres, tant des del punt de vista cromàtic com simbòlic. Aquesta interrelació s’entén més a mesura que es recuperen policromies originals més intenses i fosques.
La proposta museològica de Casa Vicens com a casa museu es va centrar en la recuperació i la difusió de la primera casa de Gaudí, tal com l’arquitecte la va concebre originalment.
Dins d’aquest projecte s’explica, d’una banda, la configuració de la Casa Vicens i els canvis i les transformacions que ha patit al llarg de la seva història, amb tres espais clarament diferenciats: la construcció original del 1883 (obra d’Antoni Gaudí) l’ampliació duta a terme el 1925 per Joan Baptista Serra de Martínez i el jardí que l’envolta.
D’altra banda, es posa en relleu la recuperació dels espais gaudinians originals, gràcies a un treball rigorós i a un procés de restauració polit i meticulós.
Les zones corresponents a l’ampliació del 1925 s’adapten per donar cabuda als diversos serveis que un espai museístic i cultural requereix, amb un projecte signat pels estudis d’arquitectura Martínez Lapeña – Torres Arquitectos i DAWOFFICE. Una intervenció respectuosa amb l’obra original, tot i que agosarada en la formalització, que reivindica i maximitza la seva funcionalitat alhora que preserva l’esperit innovador propi de la casa.
Finalment, el 16 de novembre del 2017, després de tres anys de rehabilitació i restauració, Casa Vicens va obrir les portes al món com a casa museu.
Avui, la visita a Casa Vicens és imprescindible per conèixer els inicis de l’obra arquitectònica de Gaudí i entendre’n el llegat posterior.
La visita als espais gaudinians es completa amb una exposició permanent al voltant de tres eixos: la història de la Casa Vicens, la Casa Vicens com a manifest imprescindible de l’obra de Gaudí i la Casa Vicens en el context social, cultural i artístic. A més, en aquesta planta els visitants poden fruir d’algunes peces originals de mobiliari.