🍨​ Posa remei a la calor amb un gelat a la nostra cafeteria!
Fins aleshores, GaudĂ havia desenvolupat projectes menors, sobretot de carĂ cter urbanĂstic, mentre acabava els estudis d’arquitectura.
La Casa Vicens Ă©s la primera casa projectada per GaudĂ. Una casa unifamiliar concebuda sota els preceptes que va escriure al document conegut com La casa pairal (1878-1883).
Com a punt de partida de l’obra gaudiniana, Gaudà crea una obra innovadora i original que es diferencia del que s’havia construït anteriorment a Catalunya. És un dels primers exemples de la renovació estètica de l’art i l’arquitectura que va tenir lloc a tot Europa a finals del segle xix.
La construcciĂł de la Casa Vicens se situa a la Vila de GrĂ cia, una localitat que fins al segle xix era agrĂcola i poc poblada. Això no obstant, amb la revoluciĂł industrial s’hi van començar a assentar fĂ briques de vapor, que van accelerar-ne la urbanitzaciĂł, i va esdevenir un poble de gran activitat cultural, obrera i petitburgesa. Pels volts del 1860, a la vila ja s’havia establert l’entramat de carrers que ha arribat mĂ©s o menys fins als nostres dies.
Destaca, per la importà ncia que té, el carrer Gran de Grà cia, via d’unió amb l’aristocrà tic passeig de Grà cia, que feina alhora d’eix vertebrador i de connexió entre Barcelona i la creixent vila de Grà cia. Del port sortia el tramvia que permetia connectar totes dues poblacions.
Finalment, l’any 1897 el municipi es va annexionar com a barri de la Ciutat Comtal.
L’origen de l’encĂ rrec de la Casa Vicens ens porta al 20 de febrer de 1883, moment en què Manel Vicens i Montaner demana permĂs a l’Ajuntament de la Vila de GrĂ cia per construir una casa d’estiueig al carrer de Sant Gervasi, nĂşmero 26 (actual carrer de les Carolines).
Un mes abans havia demanat permĂs per enderrocar la casa que havia heretat de la seva mare, Rosa Montaner, atès el mal estat de conservaciĂł en què es trobava. La sol·licitud anava acompanyada de quatre plĂ nols (situaciĂł, planta, alçat i secciĂł) signats per l’arquitecte Antoni GaudĂ, amb data del 15 de gener de 1883, on ja veiem desplegada la seva enorme creativitat i les seves habilitats per al disseny.
Al dibuix a tinta de la façana s’observa com Gaudà va delinear amb gran detall les fulles de palmera que es col·locarien a la reixa d’accés. Un encà rrec que va dur a terme l’escultor Lorenzo Matamala. El treball de foneria és obra de Juan Oñós.
A la planta presentada davant l’Ajuntament de Grà cia s’observa com la construcció de Gaudà projectava tres façanes adossades a una paret mitgera de la construcció adjacent. La façana sud-oest, considerada la principal, quedava oberta a l’extens jardà que envoltava la casa.
L’orientació i la vegetació abundant del jardà garantien la frescor necessà ria per a una casa d’estiueig. A més, el jardà s’estructurava en dos espais: un amb parterres circulars, davant la façana principal, i un altre dedicat a l’hort, més elevat, al fons del solar.
Entorn de La Renaixensa, el Centre CatalĂ , l’Ateneu Barcelonès o l’AssociaciĂł Catalanista d’Excursions CientĂfiques, es reunien des de grans empresaris, com Eusebi GĂĽell, fins a escriptors, arquitectes i artistes, com Francesc Torrescassana, Mariezcurrena, etc., tots ells personatges vinculats posteriorment a l’obra de GaudĂ i tambĂ© a la Casa Vicens.
De Manel Vicens (1836-1895) se’n sap ben poc. El document més destacat per conèixer-lo és el seu testament, en el qual s’indica que la seva professió era la d’agent de canvi i borsa.
Rosa Montaner i Matas va declarar al seu testament que tots els seus bĂ©ns provenien d’AgustĂn MarĂa BarĂł i Tastas, que, quan va morir, la va nomenar hereva universal.
En morir Manel Vicens el 1895, es nomena hereva universal la seva esposa, Dolors Giralt i GrĂfol, i, en cas que ella mori, la seva filla Juana Peña Medina. Juana era natural d’Alhama i va ser adoptada pel matrimoni Vicens quan nomĂ©s tenia cinc anys, desprĂ©s de quedar òrfena en el terratrèmol que va assolar la localitat granadina el 25 de desembre del 1884.
Al testament de Manel Vicens també s’esmenta una casa a la localitat d’Alella, per a la qual Gaudà va dissenyar dos mobles que es poden veure a l’exposició permanent, aixà com dues propietats al centre de la ciutat de Barcelona i alguns terrenys a la zona de Vallvidrera.
Quatre anys desprĂ©s de la mort de Manel Vicens (desembre del 1899), la seva vĂdua va vendre la casa a Antonio Jover Puig per un preu de 45.000 pessetes, segons consta al Registre de la Propietat.