01/

El projecte original de Gaudí (1883-1885)

La Casa Vicens és el primer gran encàrrec que rep Antoni Gaudí (1852-1926), preludi de tota la seva obra arquitectònica posterior. És la primera obra mestra i un dels primers edificis que inauguren el modernisme a Catalunya i a Europa.

Fins aleshores, Gaudí havia desenvolupat projectes menors, sobretot de caràcter urbanístic, mentre acabava els estudis d’arquitectura.

La Casa Vicens és la primera casa projectada per Gaudí. Una casa unifamiliar concebuda sota els preceptes que va escriure al document conegut com La casa pairal (1878-1883).

Manuscrit Casa Pairal, 1878-1888, Antoni Gaudí.  Museu Comarcal Salvador Vilaseca
Manuscrit Casa Pairal, 1878-1888, Antoni Gaudí. Museu Comarcal Salvador Vilaseca

A l’escrit, Gaudí revela la importància de la casa com la petita nació de la família i la seva orientació per tenir tota la llum i ventilació possible.

Gaudí remarca, d’una banda, les condicions higièniques que ha de tenir una casa perquè les persones que hi creixen es desenvolupin com a éssers forts i robusts. De l’altra, les condicions artístiques per forjar un caràcter, amb l’objectiu de fer dels fills que hi neixin veritables fills de la casa pairal.

Amb aquestes premisses, Gaudí, un jove arquitecte de només 30 anys, projecta la Casa Vicens. L’edifici es considera la seva casa-manifest, ja que és l’espai on l’arquitecte materialitza aquestes idees i comença a desplegar l’enorme talent.

Com a punt de partida de l’obra gaudiniana, Gaudí crea una obra innovadora i original que es diferencia del que s’havia construït anteriorment a Catalunya. És un dels primers exemples de la renovació estètica de l’art i l’arquitectura que va tenir lloc a tot Europa a finals del segle xix.

La construcció de la Casa Vicens se situa a la vila de Gràcia, una localitat que fins al segle xix era agrícola i poc poblada. Això no obstant, amb la revolució industrial s’hi van començar a assentar fàbriques de vapor, que van accelerar-ne la urbanització, i va esdevenir un poble de gran activitat cultural, obrera i petitburgesa. Pels volts del 1860, a la vila ja s’havia establert l’entramat de carrers que ha arribat més o menys fins als nostres dies.

Destaca, per la importància que té, el carrer Gran de Gràcia, via d’unió amb l’aristocràtic passeig de Gràcia, que feina alhora d’eix vertebrador i de connexió entre Barcelona i la creixent vila de Gràcia. Del port sortia el tramvia que permetia connectar totes dues poblacions.

Finalment, l’any 1897 el municipi es va annexionar com a barri de la Ciutat Comtal.

L’encàrrec de Manel Vicens

L’origen de l’encàrrec de la Casa Vicens ens porta al 20 de febrer de 1883, moment en què Manel Vicens i Montaner demana permís a l’Ajuntament de la Vila de Gràcia per construir una casa d’estiueig al carrer de Sant Gervasi, número 26 (actual carrer de les Carolines).

Un mes abans havia demanat permís per enderrocar la casa que havia heretat de la seva mare, Rosa Montaner, atès el mal estat de conservació en què es trobava. La sol·licitud anava acompanyada de quatre plànols (situació, planta, alçat i secció) signats per l’arquitecte Antoni Gaudí, amb data del 15 de gener de 1883, on ja veiem desplegada la seva enorme creativitat i les seves habilitats per al disseny.

Permís de Manel Vicens i Montaner per construir una casa de planta baixa i dos pisos. Arxiu Municipal de Gràcia.
Permís de Manel Vicens i Montaner per construir una casa de planta baixa i dos pisos. Arxiu Municipal de Gràcia.
Plànol de la façana que s’adjunta amb el permís de construcció. Arxiu Municipal de Gràcia.
Plànol de la façana que s’adjunta amb el permís de construcció. Arxiu Municipal de Gràcia.
"Quan hi vaig anar a prendre les mides, el solar estava totalment cobert d’unes petites flors grogues, que són les que vaig adoptar com a tema ornamental a la ceràmica. També hi vaig trobar una palmera exuberant, les palmes de la qual, en ferro, cobreixen les quadrícules de la reixa de la porta d’entrada a la casa". Antoni Gaudí
BERGÓS, Joan. Gaudí. L’home i l’obra. Editorial Ariel, Barcelona, 1954.

Al dibuix a tinta de la façana s’observa com Gaudí va delinear amb gran detall les fulles de palmera que es col·locarien a la reixa d’accés. Un encàrrec que va dur a terme l’escultor Lorenzo Matamala. El treball de foneria és obra de Juan Oñós.

Detall del plànol de la façana de Casa Vicens que s’adjunta amb el permís de construcció. Arxiu Municipal de Gràcia
Detall del plànol de la façana de Casa Vicens que s’adjunta amb el permís de construcció. Arxiu Municipal de Gràcia
Plànol de la planta de Casa Vicens que s’adjunta amb el permís de construcció. Arxiu Municipal de Gràcia.
Plànol de la planta de Casa Vicens que s’adjunta amb el permís de construcció. Arxiu Municipal de Gràcia.

A la planta presentada davant l’Ajuntament de Gràcia s’observa com la construcció de Gaudí projectava tres façanes adossades a una paret mitgera de la construcció adjacent. La façana sud-oest, considerada la principal, quedava oberta a l’extens jardí que envoltava la casa.
 
L’orientació i la vegetació abundant del jardí garantien la frescor necessària per a una casa d’estiueig. A més, el jardí s’estructurava en dos espais: un amb parterres circulars, davant la façana principal, i un altre dedicat a l’hort, més elevat, al fons del solar.

Croquis de la casa del carrer de les Carolines (Casa Vicens), fet per Joan Bergós. Arxiu Càtedra Gaudí
Croquis de la casa del carrer de les Carolines (Casa Vicens), fet per Joan Bergós. Arxiu Càtedra Gaudí
Casa Vicens abans del 1925. Arxiu Centre Excursionista de Barcelona
Casa Vicens abans del 1925. Arxiu Centre Excursionista de Barcelona
Casa Vicens abans del 1925. Arxiu Centre Excursionista de Barcelona
Casa Vicens abans del 1925. Arxiu Centre Excursionista de Barcelona

Manel Vicens (1836-1895)

Fins ara no s’ha localitzat cap font documental en què es mostri un vincle directe entre Gaudí i Manel Vicens. La hipòtesi, sobre la base de certs documents, és que Manel Vicens i Antoni Gaudí freqüentaven algunes associacions i entitats de la Barcelona del moment. A través d’aquests centres, per via directa o indirecta, van establir contacte i, posteriorment, es va formalitzar l’encàrrec.

Entorn de La Renaixensa, el Centre Català, l’Ateneu Barcelonès o l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, es reunien des de grans empresaris, com Eusebi Güell, fins a escriptors, arquitectes i artistes, com Francesc Torrescassana, Mariezcurrena, etc., tots ells personatges vinculats posteriorment a l’obra de Gaudí i també a la Casa Vicens.

De Manel Vicens (1836-1895) se’n sap ben poc. El document més destacat per conèixer-lo és el seu testament, en el qual s’indica que la seva professió era la d’agent de canvi i borsa.

Testament de Manel Vicens. AHPB, 1415/25, escript. 169.
Testament de Manel Vicens. AHPB, 1415/25, escript. 169.

A través de l’herència de la seva mare, Rosa Montaner i Matas, Manel Vicens va heretar el terreny de l’actual carrer de les Carolines, antigament anomenat carrer de Sant Gervasi, i va encarregar a Gaudí que l’hi construís una segona residència amb l’objectiu de passar els estius a la vila de Gràcia.

Rosa Montaner i Matas va declarar al seu testament que tots els seus béns provenien d’Agustín María Baró i Tastas, que, quan va morir, la va nomenar hereva universal.
 
En morir Manel Vicens el 1895, es nomena hereva universal la seva esposa, Dolors Giralt i Grífol, i, en cas que ella mori, la seva filla Juana Peña Medina. Juana era natural d’Alhama i va ser adoptada pel matrimoni Vicens quan només tenia cinc anys, després de quedar òrfena en el terratrèmol que va assolar la localitat granadina el 25 de desembre del 1884.

Al testament de Manel Vicens també s’esmenta una casa a la localitat d’Alella, per a la qual Gaudí va dissenyar dos mobles que es poden veure a l’exposició permanent, així com dues propietats al centre de la ciutat de Barcelona i alguns terrenys a la zona de Vallvidrera.

Façana de Casa Vicens. Arxiu de la Càtedra Gaudí.
Façana de Casa Vicens. Arxiu de la Càtedra Gaudí.

Quatre anys després de la mort de Manel Vicens (desembre del 1899), la seva vídua va vendre la casa a Antonio Jover Puig per un preu de 45.000 pessetes, segons consta al Registre de la Propietat.