1883-1926
Josep Maria Bocabella i Verdaguer, llibreter, filantrop i creador de l’Associació de Devots de Sant Josep, va decidir replicar la Santa Casa italiana a Barcelona. Va ser després de visitar el santuari de Loreto, a Itàlia.
L’arquitecte diocesà, Francisco de Paula del Villar, es va oferir com a artífex d’aquest temple expiatori sufragat per les aportacions dels fidels. Tot i això, va convèncer Bocabella per descartar l’opció de replicar el santuari de Loreto i construir un temple neogòtic. D’acord amb les tendències del moment, havia de tenir planta de creu llatina de tres naus i cripta.
La primera pedra es va col·locar el 19 de març del 1882, però el 1884, Del Villar va renunciar definitivament a continuar amb la direcció de les obres per diferències amb Bocabella i amb el seu assessor, l’arquitecte Joan Martorell. Va ser llavors quan Martorell va proposar un Gaudí de només 32 anys per continuar amb la direcció posterior del projecte.
Gaudí va mantenir la cripta, que ja estava començada, i va desenvolupar tres portades i un total de 18 torres: 16 per a apòstols i evangelistes i 2 de més altes sobre el cimbori, dedicades a la Verge i a Jesús.
Des del 1883 fins al 1914, Gaudí va intercalar la direcció de les obres de la Sagrada Família amb la d’altres obres civils. A partir de llavors, es va dedicar en exclusiva al temple fins que va morir. En vida, només va veure acabades la cripta, la façana del Naixement i una de les torres, però, sent conscient que no veuria la basílica finalitzada, va deixar a la façana del Naixement un exemple de com se la imaginava. L’altra façana, situada al creuer i dedicada a la passió de Jesucrist, va ser realitzada per l’escultor Josep Maria Subirachs. D’altra banda, la de la Glòria, als peus del temple, està dedicada a la naturalesa gloriosa de Jesús.
Pel que fa a l’estructura de la basílica, Gaudí continua part dels plànols plantejats per Francisco de Paula, tot i que amplia a cinc les naus i desenvolupa un innovador sistema de columnes inclinades inspirades en els arbres i acabades en diversos materials: en pòrfir, les del creuer; en basalt, les que envolten el creuer; en granit, a continuació, i, finalment, en pedra de Montjuïc, les de les naus laterals. A més de les columnes, destaquen l’ús d’arcs parabòlics i les voltes de perfil parabòliques.
La Sagrada Família és l’obra culminant en la trajectòria de Gaudí: per la seva execució, en paral·lel a gairebé tota la seva carrera arquitectònica, i també perquè reuneix el creixement artístic, arquitectònic i catòlic del seu creador.