Mil imatges olfactives

EXPOSICIÓ PASSADA
DEL  5.11.21  AL  12.12.21

El títol d’aquesta mostra era una expressió recurrent d’Ernesto Ventós. El creador d’essències i col·leccionista, artífex de la col·lecció olorVISUAL de la Fundación Ernesto Ventós, pronunciava aquesta frase quan, a través de la seva memòria olfactòria, connectava amb alguna obra de videoart.

A l’ús d’imatges i sons per a la creació del videoart el perfumista hi afegeix un element més, l’olor.

Així, en el recorregut que podem fer a través de Casa Vicens, interactuant amb el segell d’originalitat de Gaudí, les essències que acompanyen les videocreacions ens connectaran d’una manera més intensa amb els colors i les formes de la casa.

Fragàncies de licors, de tabac, florals, ozó… ens mostraran com les obres dels artistes del videoart dialoguen amb els espais deliciosament atapeïts de la primera casa gaudiniana.

Cristina Agàpito – Comissària de l’exposició i Direcció d’Art a la Fundación Ernesto Ventós

L’ahir, l’actualitat i l’avenir, units per les olors.

Les obres a la Planta Noble

La esencia de la piedra, 2013

Un recorregut a través dels espais arquitectònics d’un indret, on les qualitats olfactives de la pedra, i els seus murs, són evocades a través de l’aparició d’objectes descontextualitzats, presències ocultes, i tota mena d’elements insòlits.

Dues figures es busquen a través dels passadissos i els jardins en una persecució estàtica, al llarg de la qual, l’espai es va despullant deixant al descobert les seves ferides i les seves absències en un desplegament que desborda la mirada i transcendeix als altres sentits.

Albert Merino

Smoke, 2008

Smoke és una ficció aèria, atmosfèrica, una incitació a la divagació. El ritme és hipnòtic, acompanyat per una composició musical elèctrica. El seu protagonista és un núvol de fum que es deixa portar pel flux dels esdeveniments. El traç, precís, que sura sobre el fons blanc fixa el relat. Els dibuixos de J.H. Fragonard* van inspirar els primers segons de l’animació, l’escena del fum que es fum en el fullatge de l’arbre.

Smoke és també l’olor de l’acampament en el bosc, de les muntanyes nevades, de les fàbriques contaminants, de la xapa ardent, d’un cigarret que es consumeix.

Ha estat reflexionant sobre les inspiracions com ha tornat a la meva ment el record precís de dues emocions olfactòries. L’aroma del cigarret a l’estiu quan fa calor. El dia en què em vaig trobar amb un núvol durant un passeig als Alps. Curiosament el núvol tenia un perfum.

* Els grans xiprers de la Vila d’Aquest (1760). J.H. Fragonard (1732 Grasse -1806 Paris)

Les obres a la Primera Planta

GOTESCAUEN, 2007

Cicle vital on les coses neixen netes, brillants i mòbils. De l’extrema bellesa a la degradació absoluta, tot plegat pressiona i destrueix.

Acte gairebé absurd, lligat als fenòmens de l’univers, on tot s’esmicola i comença de nou, on l’olor canvia des de la frescor de la matinada a la morbidesa del cementeri.

Francesca Llopis

Birthday Flowers, 2006

La meva experiència olfactiva durant la realització de Birthday flowers va ser intensa, des de la delicada olor primaveral de les flors fresques fins al tuf de la descomposició i l’aigua estancada. L’observació de les flors al llarg de set dies es va traduir en canvis que anava introduint en la cambra, com si l’espai respongués a la provocació de les flors. Es comunicaven entre elles a través de mi. No la meva intenció no era evocar específicament una sensació olorosa sinó transmetre l’empatia entre els objectes, entre el gerro de flors i l’habitació. Naturalment, l’olor formava part de les flors i per tant també de la manera com jo hi responia a través de l’espai. No sé fins a quin punt això es comprèn en contemplar l’obra.

Maggie Cardelús

SERIE PROTOCOLLI VENEZANI I, 2013

‘… Les seves aigües han modelat la ciutat amb un vaivé que condiciona la seva vida, i amb la seva olor, que tot ho impregna…’ (De Protocolli Veneziani I)

Antoni Muntadas

AQUA II, 2010

Colors, superfícies i diferents formes evoquen sentiments, pensaments i records. Reforçats pel moviment i el seu associat flux d’olors, que es reflecteixen en els camps de color que flueix. Como una àmplia varietat d’aromes, s’expressaria en diferents colors, del color blanc al color negre. El flux de colors és l’horitzó de memòria d’aromes, que llisquen pels porus de la pell. El microcosmos va somiar amb fragàncies de perfum.

Willi Bucher

Amb la col·laboració de: Lucta, Casa Vicens, Fundación Ernesto Ventós, Loop BCN