Qui era el senyor Vicens?
La figura de Manuel Vicens i Montaner (1836-1895) ha estat força desconeguda fins al moment. Sabem que va ser ell qui va decidir construir una nova torre d’estiueig a la finca heretada de la seva mare Rosa Montaner Matas l’any 1877, però poca cosa més. Qui era i a què es dedicava aquest home que va viure a la Barcelona del segle XIX?
Fins a l’actualitat, la historiografia gaudiniana ha fet sempre referència a la figura de Manuel Vicens com a propietari d’una fàbrica de rajoles. Malgrat el que s’ha dit sempre, les fonts primàries consultades durant el procés de rehabilitació de la casa (testament, inventaris, escriptures de compravenda, etc.) parlen d’ell com una persona “del comerç”, la professió del qual era la de “corredor de borsa i canvi”.
S’ha consultat també, entre d’altres, l’arxiu històric del Registre Mercantil, i fins ara no hi ha constància de l’existència d’una fàbrica de ceràmica de la seva propietat. A més, fonts orals corresponents a un descendent directe de la família Vicens, a les quals hem tingut accés, desmenteixen l’existència d’aquesta suposada fàbrica.
Cal afegir a totes aquestes dades una troballa documental desconeguda fins al moment que aporta una dada significativa al voltant d’aquesta qüestió: a l’arxiu municipal d’Esplugues de Llobregat es conserva el fons procedent de la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis, i en l’inventari de la societat corresponent a l’any 1885 hi apareix documentat el senyor Manuel Vicens i Montaner, de Gràcia, com a deutor de 1.440 pessetes[1].
En el cas que aquest fos propietari d’una fàbrica de ceràmica, és estrany que tingués algun tipus de relació comercial amb la fàbrica de ceràmica més innovadora i important del moment, i en la qual ja es produïen l’any 1883 els colors anomenats “amarillo Gaudí” i “verde Gaudí”, segons consta en la documentació conservada a l’esmentat arxiu. Per tant, aquesta nova evidència documental, junt amb tota la resta de dades, ens condueix a descartar el plantejament inicial per donar pas a una nova interpretació basada en les evidències documentals conegudes fins ara: Manuel Vicens i Montaner, veí de Barcelona, era corredor de borsa i canvi.
Així doncs, la presència de ceràmica vidriada utilitzada com a revestiment a la Casa Vicens, procedent molt probablement de la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues, no es deu als negocis del client sinó a la concepció arquitectònica de Gaudí i a la seva voluntat creativa, on introdueix l’ús del color en les façanes, recuperant i seguint la tradició clàssica.
Un cop aclarida la qüestió relativa a la professió del senyor Vicens, se’ns planteja un altre tema de major rellevància: quines connexions hi ha entre Manuel Vicens i Antoni Gaudí? Tenien alguna relació personal? Quins són els motius que van conduir el senyor Vicens a encarregar la construcció de la seva casa a la vila de Gràcia?
De moment no hi ha una resposta exacta per a aquestes preguntes, ja que no s’ha localitzat fins ara cap font documental on es mostri un vincle directe entre Gaudí i el client —com seria el cas si s’hagués conservat i localitzat correspondència entre ambdós personatges, per exemple—.
La hipòtesi que plantegem és que el senyor Manuel Vicens i Antoni Gaudí freqüentaven certes associacions i entitats de la Barcelona de l’últim quart del segle XIX, i varen entrar en contacte en aquest entorn.
Parlem del context de La Renaixensa, el Centre Català, l’Ateneu Barcelonès o l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on s’hi van aplegar des de grans empresaris com Eusebi Güell fins a escriptors, arquitectes i artistes, com Francesc Torrescassana i Heribert Mariezcurrezna, tots ells personatges vinculats posteriorment a l’obra de Gaudí i també a la història de la Casa Vicens.
—
[1] La data de 1885 coincideix amb el moment que historiogràficament s’ha establert l’any de finalització de la Casa Vicens. Vam parlar d’aquesta qüestió amb més deteniment en una entrada anterior d’aquest blog.
