Els misteris de l’aigua en l’obra de Gaudí (I)

Més enllà de la coneguda inspiració i influència que té la vegetació[1] en l’obra de Gaudí, un element que també és present a la Casa Vicens i en altres dels seus projectes és l’aigua. Sense anar més lluny, la canalització i reutilització que trobem al Park Güell en seria un molt bon exemple. Allí, sota les columnes de la sala hipòstila, s’hi amaga una cisterna que recull l’aigua que es filtra a través d’aquestes i que és la principal font de regadiu del mateix parc.

Si anem, però, als orígens de la trajectòria gaudiniana, veiem que havia treballat, com a estudiant de l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, en el projecte de la Torre d’aigües (1875), la font per a plaça de Catalunya (1877) i havia col·laborat amb Fontserè en la cascada i el dipòsit del Parc de la Ciutadella (1875). A més, trobem a la Casa Vicens uns quants espais que tenen l’aigua com a element principal. Un dels més especials és el brollador, una font que presidia la tribuna de l’edifici i que hi incorporava frescor, moviment i sonoritat.

Originàriament, aquest brollador consistia en un doll d’aigua que queia sobre una pica de marbre, però abans passava per una malla de ferro de forma el·líptica i amb una trama que recordava una teranyina que permetia formar làmines d’aigua que, en ser travessades pel sol de ponent, descomponien la llum en els set colors de l’arc de Sant Martí i donaven frescor a l’espai.

Al costat del brollador hi havia uns porticons basculants amb una gelosia de formes geomètriques d’inspiració oriental que, en un principi, permetien regular tant l’entrada de llum com la de circulació d’aire. I és que la tribuna va ser concebuda com el punt de connexió entre el jardí i el menjador, un espai de transició entre l’interior i l’exterior, el qual permetia que la natura del jardí entrés visualment a l’interior de la casa.

Cal dir que la tribuna va ser completament transformada en l’ampliació realitzada a la casa l’any 1925 quan aquesta va quedar tancada, i això li va fer perdre la seva funció original i els seus elements més representatius. Va ser aleshores quan el brollador fou desmuntat i reubicat al jardí. Anys després, però, quan part del jardí es va vendre, un membre de la família Herrero Jover el va conservar.

Actualment s’ha pogut recuperar l’original gràcies al dipòsit realitzat pel senyor Ignasi Herrero Jover i les obres de rehabilitació i restauració, que han permès recuperar la tribuna tal com Gaudí la va projectar. Gràcies a la documentació fotogràfica recollida de l’època, l’equip de restauració ha reconstruït les parts mancants del conjunt per tal de donar a la font l’aspecte original que tenia.

Una curiositat que ens vam trobar durant el procés de restauració de la font és que es va descobrir que la columna no estava perforada; per tant era impossible que actués com a brollador, com sempre s’havia imaginat.

Com funcionava, doncs, aquesta font? La hipòtesi plantejada és que funcionés com a element de recollida d’aigües pluvials, la qual cosa permetia evacuar l’aigua de la terrassa situada just al damunt. Per tant, podria ser que l’efecte de l’aigua que queia per la teranyina metàl·lica només es produís els dies de pluja.


 

[1] En vam parlar en aquest post.

Descobreix la Casa Vicens, el Gaudí inèdit

La primera casa del gran arquitecte del modernisme. Declarada patrimoni mundial per la UNESCO.

Més informació
× 24/07 últim accés 15.00 h