Blog

Antoni Gaudí tenia només 30 anys quan va rebre l’encàrrec de fer la casa d’estiueig del corredor de comerç i borsa Manel Vicens i Montaner. El lloc escollit eren uns terrenys que havia heretat a la Vila de Gràcia, que en aquell moment era un municipi independent de Barcelona. L’arquitecte va acceptar i, dos anys després, es donava per acabada la que probablement és la primera obra mestra del modernisme català. Les formes inspirades en la naturalesa, quelcom genuïnament gaudinià, van trencar amb la forma com s’havia construït fins llavors a Catalunya.

Des d’aquell moment i fins ara, la Casa Vicens ha atret les mirades de tots els qui han passat per davant. Però, com ha estat la vida d’aquest emblemàtic edifici? Quines etapes ha passat fins arribar al moment actual, en què està a punt d’obrir les portes al gran públic per primer cop?

L’any 1925, la casa va viure la seva primera gran transformació, quan la viuda d’en Manel Vicens va vendre la propietat al doctor Antoni Jover, que la va convertir en un habitatge plurifamiliar d’ús habitual. En els anys següents, els nous propietaris van ampliar-la i després, el 1946, es va segregar el recinte en dues parts.

Va ser en aquell moment quan va desaparèixer la gran cascada que hi havia al mig del pati i també quan es va separar la capella de Santa Rita, amb la seva emblemàtica font, de l’edifici principal.

Els reconeixements per a l’edifici van arribar més tard. El 1969, es va declarar la Casa Vicens com Monument Històric-Artístic; el 1993, se la va designar Bé Cultural d’Interès Nacional, i el 2005 la Unesco la va fer Patrimoni Mundial de la Humanitat. Al cap de només dos anys, els Herrero-Jover van posar l’edifici en venda, i va ser llavors quan MoraBanc la va adquirir amb l’objectiu de convertir aquesta casa tant viscuda en un espai obert a la ciutadania.