Casa Vicens, de vivenda privada a patrimoni de la UNESCO
La Casa Vicens va ser construïda entre l’any 1883 i 1885 com a casa d’estiueig projectada per un jove Gaudí de 31 anys per al senyor Manel Vicens i Montaner (1836-1895), corredor de canvi i borsa.
Les formes de la Casa Vicens són molt diferents de les formes de Gaudí a què estem acostumats. La Casa Vicens és considerada com una de les obres que pertany a l’anomenada etapa orientalista (1883-1888) dins dels diferents períodes amb els quals es classifica l’obra de l’arquitecte Antoni Gaudí.
Antoni Gaudí va projectar una casa d’estiueig estructurada en quatre nivells: el soterrani pel magatzem; la planta baixa acollia la sala d’estar, el menjador i la cuina; la planta primera estava destinada als dormitoris; i la sota coberta era pel servei. La casa, en el seus orígens, tenia només tres façanes ja que estava adossada a la paret mitgera nord-est de la construcció veïna, sent la façana sud-oest la façana principal, oberta a l’ampli jardí que envoltava la casa.
Amb aquesta orientació, es garantia un assolellament i unes condicions climàtiques favorables durant les diferents estacions de l’any. Les inscripcions esgrafiades en el fris de la tribuna oberta al jardí, que fan referència a cadascuna de les orientacions de la casa, són testimoni d’aquesta voluntat.
La tribuna de la planta baixa era un dels espais més significatius de la construcció. Estava concebuda com un espai semiobert, de connexió entre l’interior i l’exterior i permetia que la natura del jardí entrés visualment a l’interior de la sala d’estar/menjador. El jardí estava presidit per una gran cascada inserida dins d’un arc parabòlic que ajudava a refrescar la tribuna de la casa, juntament amb una segona font circular propera al carrer.
Un dels canvis més significatius es va produir l’any 1925, quan la casa d’estiueig va ser ampliada per encàrrec de la família Jover, propietària de la casa des del 1899, per convertir-la en la seva residència habitual. El projecte de reforma va ser projectat per Joan Baptista Serra de Martínez (1888-1962) –arquitecte amb qui Gaudí tenia amistat– i va comptar amb el seu vist i plau 2 . En aquells moments, la Casa Vicens va passar de ser una casa unifamiliar a acollir tres habitatges, un per planta. La imprescindible construcció d’una nova escala per accedir als tres pisos, va comportar la desaparició de l’escala original de l’obra de Gaudí. L’eixamplament del Carrer de Les Carolines, que es va portar a terme al mateix temps que s’ampliava la casa, va comportar també una modificació significativa de l’accés a la casa.
Amb aquesta ampliació, l’immoble va augmentar pràcticament el doble de la seva superfície. Com que, paral·lelament, el jardí també va ser ampliat fins a al límit amb l’actual carrer Príncep d’Astúries, la propietat de la Casa Vicens arriba llavors el seu moment de màxima expansió.
A partir del 1935, la casa pateix diverses modificacions fins al 1964, any en què la finca assoleix l’estat en què ha arribat als nostres dies.
En el 1993 segons el que disposa la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català, la Casa Vicens, a Barcelona, es considera Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric.
En el 2005 es declara la Casa Vicens Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, junt amb la Cripta de la Colònia Güell, la Casa Batlló i la Façana de la Nativitat i cripta de la Sagrada Família.
En el 2007 Casa Vicens es posa a la venda i en el 2014 l’entitat MoraBanc adquireix la casa amb l’objectiu d’obrir-la a la vista pública.
Les obres de rehabilitació van iniciar el 2015 i la inauguració de la Casa com a espai cultural serà a la tardor del 2017.
