Dimarts 3 Desembre, visita lliure i guiada al 50% de descompte. Codi: GAUDI50 (Limitat a 300 usos i no aplicable a visites ja promocionades)
Fins al 31 d'octubre el fumador estarà semitancat per fer els treballs de recuperació de la policromia original
Pocs mesos abans de l'obertura de la primera casa de Gaudí al públic l'any 2017 es va descobrir que el color que recobria les parets i el sostre d'una de les sales més icòniques que es coneix com “el fumoir”, amagava una policromia diferent.
Darrera d’una capa de color crema amb tocs daurats hi havia el color blau original de l’època de Gaudí. A través d'un procés de cales es va descobrir que tant la part superior de les parets, decorada amb rajoles de cartró pedra, com el sorprenent sostre de mocàrabs de guix, oferien una rica policromia blava de fons, diferents tonalitats de verd a les fulles de palmera i el color daurat per a detalls dels relleus. La retirada de tota aquesta policromia posterior a Gaudí s'ha fet fins ara com si fos una operació quirúrgica. S’ha dut a terme molt lentament amb un bisturí i, després d'una tasca titànica que va durar diversos mesos el 2017, encara faltava gran part de la tonalitat crema per retirar. Des de llavors s'han realitzat tasques de restauració en aquesta estança, sent la més intensa la que es va fer el gener del 2019 que va permetre recuperar gairebé íntegrament la policromia original del sostre.
Ara, la casa museu ha reprès la decisió de continuar amb la restauració de les parets de cartró pedra, amb l'objectiu de poder mostrar a l'Any Gaudí 2026 (centenari de la mort d'Antoni Gaudí) la icònica estança amb el seu característic color blau.
Fins al 31 d'octubre, l'equip de conservació d'aquest Patrimoni Mundial UNESCO estarà treballant en l'anàlisi de diverses tècniques i productes per eliminar la capa de pintura col·locada per la segona família propietària d'aquesta casa. L'objectiu és descobrir quin sistema i quin producte és el més eficaç per avançar més ràpidament en la recuperació.
En paraules del seu director, Emili Masferrer, “recuperar l'essència del fumador és un objectiu vigent des que vam obrir el 2017, la intervenció en aquesta sala és molt complexa, no només per les dimensions, sinó també per la delicadesa del material, per això, fins ara s'han realitzat intervencions en dies en què estem tancats al públic, per no interferir en les visites, però aquesta vegada aquesta anàlisi es realitzarà, per primera vegada, amb el museu obert”.
Singularitat decorativa: rajoles de cartró pedra
Una de les singularitats i principals dificultats que presenta la restauració d'aquesta sala, de només 10 metres quadrats de superfície, és el material de la part alta de les parets, es tracta de rajoles de cartró pedra, una aplicació decorativa molt innovadora creada per Hermenegild Miralles (1858-1931) i coneguda com a “rajola d'imitació” pel seu aspecte similar a les rajoles de ceràmica. Aquesta tècnica es va patentar el 1892, set anys després de la finalització de Casa Vicens, per això, és molt probable que Gaudí i Miralles col·laboressin en la concepció d'aquest nou tipus de material i que Casa Vicens fos el lloc per provar la seva resistència.
Les rajoles de cartró pedra estaven realitzades mitjançant diverses capes de paper que s'unien entre elles amb una premsa hidràulica per aportar duresa i resistència. Damunt d'elles es situava el dibuix imprès mitjançant una litografia o fotografia, i, finalment, una capa de vernís li donava un aspecte brillant i la impermeabilitzava. Aquest nou tipus de rajola estava concebut per utilitzar-se com a revestiment de murals, sostres i arrambadors d'interiors. Aquesta tècnica tenia un gran nombre d’avantatges, ja que els materials eren molt econòmics i fàcils de produir, eren molt lleugers per al transport, i molt fàcils de col·locar i mantenir. Gràcies a tots aquests avantatges, a més del gran nombre de motius ornamentals que podien oferir, les rajoles de cartró pedra van tenir un gran èxit entre els arquitectes i decoradors del moment, es van aplicar per exemple a l'Hotel Colón de Plaça de Catalunya o al Cafè Torino del Passeig de Gràcia, dos edificis que ja han desaparegut.
Context de la sala fumador
Parlar del fumador de la Casa Vicens és parlar del gust pel món oriental i l’exotisme que es posa de moda a tot Europa al segle XIX i que es va deixar sentir en totes les manifestacions artístiques, des de la pintura fins la literatura, passant per la música, el mobiliari o l’arquitectura. La fascinació de l’home occidental per allò oriental està fortament vinculada al moviment romàntic i assenta les seves bases en la política colonial per part de les potències europees. A Espanya, aquesta política fixa la seva atenció a l’Àfrica, i a través de la premsa es van divulgar hàbits, costums, indumentàries… dels seus habitants, propiciant l’accés a nombrosos gravats i litografies amb escenes orientals que van ajudar a captivar la imaginació de l’individu europeu. De la mateixa manera sorgeixen nombroses publicacions i estudis entorn aquest món encara desconegut.
En aquest context, apareix en l’arquitectura domèstica occidental una estança especial, associada al consum de tabac, amb una decoració que demostra l’interès decimonònic i la fascinació per l’exotisme i allò llunyà, ja que habitualment aquestes estances estaran ornamentades amb elements orientals, per tal de crear un ambient al·lusiu a un orient romàntic idealitzat, sorgit de la imaginació i la fantasia. Aquest espai particular incorporat en els ambients domèstics que es coneix a França com el fumoir i a Anglaterra com a smoking-room, prendrà el nom de fumador, saló àrab, sala turca, gabinet oriental, i es va posar de moda a tot Europa al segle XIX a les cases dels rics propietaris i està estretament vinculada a l’hàbit de fumar.
Tot i que el tabac va arribar a Europa amb la descoberta del continent americà, no serà fins al segle XIX que es generalitza el seu consum, importat ara des d’Orient, d’on prendrà els motius del seu imaginari. Fou durant la Revolució Industrial quan aquest producte es va popularitzar, tenint lloc una producció i una comercialització massiva.
Fumar cigars era una activitat associada a allò exclusiu, al luxe, a l’elitisme, encara que les molèsties provocades per l’olor de tabac van ser una preocupació constant durant el segle XIX, planificant la ventilació d’aquests espais en la concepció arquitectònica de la casa. Per aquest motiu s’incorporà a l’àmbit domèstic una habitació especial per desenvolupar aquesta activitat que havia de proporcionar altres al·licients més enllà de ser un lloc on retirar-se a fumar.
Aquest espai a més, representa en el context de l’arquitectura domèstica del segle XIX un exemple més de la clara divisió dels espais masculins i femenins, donat que aquest espai tenia un ús fonamentalment masculí. El fumador es configura com un lloc privat destinat als homes, on podien esbargir-se amb tota llibertat, parlar de negocis, llegir, descansar i gaudir del tabac, en una atmosfera de confort i amb una decoració adequada per a un ambient masculí, generalment inspirada en el món oriental. A Espanya la decoració d’aquesta estança en vinculà a l’estil arabitzant, fortament influït per l’herència musulmana.
Sobre la Casa Vicens
Casa Vicens és la primera casa realitzada per Antoni Gaudí entre 1883 i 1885. Declarada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l’any 2005, és la casa-manifest on el jove Gaudí de gairebé trenta anys va establir les bases del que seria la seva arquitectura posterior. Ubicada al barri de Gràcia de Barcelona, va obrir les portes al públic el novembre de 2017 després de tres anys de restauració i rehabilitació que van permetre a la casa tornar als seus orígens. La rehabilitació duta a terme per Martínez Lapeña -Torres Arquitectos i DAW Office- ha estat premiada i finalista en diversos premis d’arquitectura de tot el món (Finalista Premi FAD 2018, Obra premiada a la XIV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanismes 2016-2017, Obra candidata al Premi EU Mies Award 2019 i Obra finalista als Premis XI BIAU 2019. Casa Vicens compta amb un certificat Biosphere pel seu compromís amb la sostenibilitat turística, amb segell Safe Tourism atorgat per l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola i el distintiu de Safe Travels del Consell Mundial de Viatges i Turisme.
Valors Casa Vicens
Els valors que mouen la Casa Vicens Gaudí són l’audàcia, l’excel·lència i la proximitat, valors que marquen les diverses programacions que s’ofereixen.