El projecte original de Gaudí (1883-1885)

A l’escrit, Gaudí revela la importància de la casa com la petita nació de la família i la seva orientació per tenir tota la llum i ventilació possible.

Gaudí remarca, d’una banda, les condicions higièniques que ha de tenir una casa perquè les persones que hi creixen es desenvolupin com a éssers forts i robusts. De l’altra, les condicions artístiques per forjar un caràcter, amb l’objectiu de fer dels fills que hi neixin veritables fills de la casa pairal.

Amb aquestes premisses, Gaudí, un jove arquitecte de només 30 anys, projecta la Casa Vicens. L’edifici es considera la seva casa-manifest, ja que és l’espai on l’arquitecte materialitza aquestes idees i comença a desplegar l’enorme talent.

Com a punt de partida de l’obra gaudiniana, Gaudí crea una obra innovadora i original que es diferencia del que s’havia construït anteriorment a Catalunya. És un dels primers exemples de la renovació estètica de l’art i l’arquitectura que va tenir lloc a tot Europa a finals del segle xix.

La construcció de la Casa Vicens se situa a la Vila de Gràcia, una localitat que fins al segle xix era agrícola i poc poblada. Això no obstant, amb la revolució industrial s’hi van començar a assentar fàbriques de vapor, que van accelerar-ne la urbanització, i va esdevenir un poble de gran activitat cultural, obrera i petitburgesa. Pels volts del 1860, a la vila ja s’havia establert l’entramat de carrers que ha arribat més o menys fins als nostres dies.

Destaca, per la importància que té, el carrer Gran de Gràcia, via d’unió amb l’aristocràtic passeig de Gràcia, que feina alhora d’eix vertebrador i de connexió entre Barcelona i la creixent vila de Gràcia. Del port sortia el tramvia que permetia connectar totes dues poblacions.

Finalment, l’any 1897 el municipi es va annexionar com a barri de la Ciutat Comtal.

Un mes abans havia demanat permís per enderrocar la casa que havia heretat de la seva mare, Rosa Montaner, atès el mal estat de conservació en què es trobava. La sol·licitud anava acompanyada de quatre plànols (situació, planta, alçat i secció) signats per l’arquitecte Antoni Gaudí, amb data del 15 de gener de 1883, on ja veiem desplegada la seva enorme creativitat i les seves habilitats per al disseny.

Al dibuix a tinta de la façana s’observa com Gaudí va delinear amb gran detall les fulles de palmera que es col·locarien a la reixa d’accés. Un encàrrec que va dur a terme l’escultor Lorenzo Matamala. El treball de foneria és obra de Juan Oñós.

A la planta presentada davant l’Ajuntament de Gràcia s’observa com la construcció de Gaudí projectava tres façanes adossades a una paret mitgera de la construcció adjacent. La façana sud-oest, considerada la principal, quedava oberta a l’extens jardí que envoltava la casa.
 
L’orientació i la vegetació abundant del jardí garantien la frescor necessària per a una casa d’estiueig. A més, el jardí s’estructurava en dos espais: un amb parterres circulars, davant la façana principal, i un altre dedicat a l’hort, més elevat, al fons del solar.

A través de l’herència de la seva mare, Rosa Montaner i Matas, Manel Vicens va heretar el terreny de l’actual carrer de les Carolines, antigament anomenat carrer de Sant Gervasi, i va encarregar a Gaudí que l’hi construís una segona residència amb l’objectiu de passar els estius a la vila de Gràcia.

Rosa Montaner i Matas va declarar al seu testament que tots els seus béns provenien d’Agustín María Baró i Tastas, que, quan va morir, la va nomenar hereva universal.
 
En morir Manel Vicens el 1895, es nomena hereva universal la seva esposa, Dolors Giralt i Grífol, i, en cas que ella mori, la seva filla Juana Peña Medina. Juana era natural d’Alhama i va ser adoptada pel matrimoni Vicens quan només tenia cinc anys, després de quedar òrfena en el terratrèmol que va assolar la localitat granadina el 25 de desembre del 1884.

Al testament de Manel Vicens també s’esmenta una casa a la localitat d’Alella, per a la qual Gaudí va dissenyar dos mobles que es poden veure a l’exposició permanent, així com dues propietats al centre de la ciutat de Barcelona i alguns terrenys a la zona de Vallvidrera.

Quatre anys després de la mort de Manel Vicens (desembre del 1899), la seva vídua va vendre la casa a Antonio Jover Puig per un preu de 45.000 pessetes, segons consta al Registre de la Propietat.