1900-1914
Eusebi Güell, seguint tendències europees, volia una urbanització del tipus ciutat jardí. El projecte urbanístic es va plantejar a la zona coneguda com “la muntanya pelada” i preveia 60 residències independents per a les famílies acomodades de la ciutat.
Tot i això, el projecte no va tirar endavant per falta d’acceptació i, en morir el comte de Güell, únicament s’havien construït dues cases: la casa mostra, on Gaudí va viure des del 1906 fins al 1914 amb el seu pare i la seva neboda Rosa Egea, i l’edifici principal, per a la família Güell, anomenada Casa Larrard.
També se’n conserven els dos pavellons situats a la porta d’accés, destinats a habitatge del guarda; el pavelló de recepció; l’escalinata doble, que connecta amb la Sala Hipòstila, dissenyada per ser un mercat cobert a la ciutat jardí, i el Teatre Grec, situat sobre aquesta sala i delimitat per un banc ceràmic serpentejant.
Els hereus d’Eusebi Güell van oferir els terrenys a l’Ajuntament de la ciutat, que els va adquirir el 1922, per obrir-los com a parc públic el 1926.