Travelling d’olors

Digital i olor semblen dues paraules antagòniques però en aquesta petita mostra la seva combinació agafa ple sentit. “Travelling d’olors” aplega un conjunt de vídeos pertanyents a colección olorVISUAL, de la Fundación Ernesto Ventós, que foren triats per formar-ne part perquè van despertar la memòria olfactiva d’Ernesto Ventós.

Per al perfumista i col·leccionista, el vídeo era una compilació d’imatges que el  transportaven a moments viscuts mitjançant la memòria olfactiva. Com ell exclamava sovint, “Mil imatges en una sola obra!” que l’arrelaven als seus records i experiències, tant personals com professionals.

Aquests vídeos connecten també amb l’imaginari gaudinià de la Casa Vicens: natura que envaeix de forma elegant, i insistent alhora, les estances de la casa; colors que trobem a cada racó i olors que ens ajuden a imaginar la vida de la família que l’habitava.

Cristina Agàpito – Comissària de l’exposició i Direcció d’Art a la Fundación Ernesto Ventós

Juan Carlos Bracho

my dèjà vu, 2017.

Vídeo monocanal 20’46”

De  què fa olor un cos que executa una acció; un senzill gest repetit milers de vegades com un mantra. I el rastre d’aquest gest; una seqüència desordenada de traços en vermell, verd i blau d’un llapis de mina multicolor. De què deuen fer olor  aquestes  imatges, compostes per les infinites combinacions en RGB.  De què fan olor el vermell, i el verd, i el blau.

De què fa olor una pantalla en blanc.

Nota olfactiva mel-ensucrada: mel, sucre, dolços.

Potser olors de la infància, alegres i de rialles.

Alfredo Porres Pla

Yellow, 2005.

Vídeo 3’30”

I

Groc sobre blanc,

sentor d’ou ferrat:

per sucar-hi pa.

II

M’estima, no m’estima, m’estima, no m’estima…

La flor es desfulla en espiral.

El dubte és fatal, covard el debat, letal,

entre dos pols oposats.

III

Una lleu aroma de safrà

i una ferum de desguàs.

Impassible, la inodora complicitat del blanc.

IV

Com una premonició,

abans de comprendre-ho

sento la fortor.

V

Del dol i del dolor

reconec l’olor.

Ja no em cal mirar per seguir la processó.

Nota olfactiva ozó: salts d’aigua, neu, cel aquós.

Olor subtil però que deixa empremta, relaxant i amb una cert dolçor.

Jordi Cabestany

Travel in, 2014.

Vídeo en loop.

Terra àrida, polsegós.
Fusta de tronc vell, resistent al temps.
Fulles humides arraulides,
Els sarments crepiten sota els peus.

Recorre un territori abstracte, inexistent. Ple de matèria evocadora, de paisatges físics.
Un viatge sensorial a través de la memòria i les seves textures.
Un espai, impossible d’habitar. Territori interior i abstracte, en construcció constant de llums i ombres.

El moviment cinematogràfic, enllaça amb l’experiència viscuda entre l’individu i el paisatge, el desplaçament necessari parell endinsar-nos en un territori. Aquesta relació dinàmica, es mou entre l’expectativa de descobrir nous espais o la nostàlgia de recordar trànsits anteriors.

Nota olfactiva terrosa: humitat, pols, cert to verd.

Olors profundes, pesants, d’estacions on sembla que tot s’atura.