🌹Viu la tradició de Santa Rita a la Casa Vicens el 22 de maig!🌹
Per al perfumista i col·leccionista, el vĂdeo era una compilaciĂł d’imatges que el transportaven a moments viscuts mitjançant la memòria olfactiva. Com ell exclamava sovint, “Mil imatges en una sola obra!” que l’arrelaven als seus records i experiències, tant personals com professionals.
Aquests vĂdeos connecten tambĂ© amb l’imaginari gaudiniĂ de la Casa Vicens: natura que envaeix de forma elegant, i insistent alhora, les estances de la casa; colors que trobem a cada racĂł i olors que ens ajuden a imaginar la vida de la famĂlia que l’habitava.
Cristina Agà pito – Comissà ria de l’exposició i Direcció d’Art a la Fundación Ernesto Ventós
my dèjà vu, 2017.
VĂdeo monocanal 20’46”
De què fa olor un cos que executa una acció; un senzill gest repetit milers de vegades com un mantra. I el rastre d’aquest gest; una seqüència desordenada de traços en vermell, verd i blau d’un llapis de mina multicolor. De què deuen fer olor aquestes imatges, compostes per les infinites combinacions en RGB. De què fan olor el vermell, i el verd, i el blau.
De què fa olor una pantalla en blanc.
Nota olfactiva mel-ensucrada: mel, sucre, dolços.
Potser olors de la infĂ ncia, alegres i de rialles.
Yellow, 2005.
VĂdeo 3’30”
I
Groc sobre blanc,
sentor d’ou ferrat:
per sucar-hi pa.
II
M’estima, no m’estima, m’estima, no m’estima…
La flor es desfulla en espiral.
El dubte és fatal, covard el debat, letal,
entre dos pols oposats.
III
Una lleu aroma de safrĂ
i una ferum de desguĂ s.
Impassible, la inodora complicitat del blanc.
IV
Com una premoniciĂł,
abans de comprendre-ho
sento la fortor.
V
Del dol i del dolor
reconec l’olor.
Ja no em cal mirar per seguir la processĂł.
Nota olfactiva ozó: salts d’aigua, neu, cel aquós.
Olor subtil però que deixa empremta, relaxant i amb una cert dolçor.
Travel in, 2014.
VĂdeo en loop.
Terra Ă rida, polsegĂłs.
Fusta de tronc vell, resistent al temps.
Fulles humides arraulides,
Els sarments crepiten sota els peus.
Recorre un territori abstracte, inexistent. Ple de matèria evocadora, de paisatges fĂsics.
Un viatge sensorial a través de la memòria i les seves textures.
Un espai, impossible d’habitar. Territori interior i abstracte, en construcció constant de llums i ombres.
El moviment cinematogrà fic, enllaça amb l’experiència viscuda entre l’individu i el paisatge, el desplaçament necessari parell endinsar-nos en un territori. Aquesta relació dinà mica, es mou entre l’expectativa de descobrir nous espais o la nostà lgia de recordar trà nsits anteriors.
Nota olfactiva terrosa: humitat, pols, cert to verd.
Olors profundes, pesants, d’estacions on sembla que tot s’atura.
Synesthesia, 2019.
VĂdeo en loop.
Sinestèsia és una animació generativa que té com a inspiració les nostres percepcions olfactives. El món de les aromes ha estat dividit en vint-i-una fragà ncies, que al seu torn tenen subnotes, per arribar a un total de setanta-cinc olors diferents. Llima, farigola o tabac són exemples de subnotes, que apareixen a la pantalla en forma de paraules del color de la fragà ncia a la qual pertanyen. Les subnotes recorren la pantalla, deixant darrere seu una ona que evoca la manera com les olors perduren dins de l’aire. La composició final està creada a partir de dades meteorològiques en temps real. En seleccionar una ubicació, les paraules es mouen en la direcció i amb la velocitat del vent a la ciutat escollida. La possibilitat de triar entre un total de vint-i-una mil ubicacions arreu del món atorga un abast universal a la peça.
Nota olfactiva fruita/floral: pinya, maduixa, poma, pera, gerani, rosa, lila, clavell…
Fruites i flors en un sol contenidor; refrescant. Olors que tots tenim en la nostra memòria olfactiva.