Exposicions

La segona planta acull l’exposició permanent, on el visitant pot conèixer la història de més de 130 anys de la Casa Vicens, en el seu context social, cultural i artístic, així com el manifest imprescindible de l’obra del geni i la seva anticipació al modernisme.

Un audiovisual complet mostra el creixement de la Barcelona d’aquells anys, amb el pla Cerdà d’urbanisme i la construcció de l’Eixample i el passeig de Gràcia, la integració de la vila de Gràcia a la ciutat, el tramvia, el moviment de la Renaixença catalana, els jocs florals, la restauració i la febre de l’or, entre d’altres. Amb informació sobre les noves formes de vida de les noves classes socials i els nous gustos culturals de la burgesia pel teatre, la música, l’òpera, la literatura, la pintura, la moda i l’inici del denominat estiueig i de com el senyor Manuel Vicens, paradigma de família burgesa, encarrega la seva casa d’estiueig al jove arquitecte Antoni Gaudí.

També s’hi podrà descobrir quins van ser els inicis de l’arquitecte abans de projectar la Casa Vicens, les fonts i influències intel·lectuals de les que va beure durant la seva formació i en acabar els estudis, així com els projectes previs a la construcció de la casa: projectes d’estudiant, per a la ciutat, litúrgics, els seus primers edificis, projectes de mobiliari, entre d’altres.

Una de les peces d’interès de l’exposició és la reproducció del Manuscrit de Reus, en què Gaudí, poc avesat a l’escriptura i a posar paraules als seus pensaments, critica i opina sobre l’arquitectura. Hi anota des de comptes fins a diverses reflexions sobre l’arquitectura i l’ornamentació. D’aquest quadern resulta fonamental el full titulat «La casa pairal», un dels pocs textos conservats en què Gaudí mostra els seus pensaments i on il·lustra el discurs vinculat a la primera casa i la seva concepció sobre la idea de casa: «la casa és la petita nació de la família», anota Gaudí.

L’exposició permanent també documenta exhaustivament la Casa Vicens com a manifest de l’obra de Gaudí i l’anticipació del modernisme: més enllà de ser un dels punts de partida de l’obra gaudiniana, l’arquitecte crea una obra innovadora i original que es diferencia del que s’havia construït anteriorment a Catalunya. La Casa Vicens esdevé un dels primers exemples de la renovació estètica de l’art i l’arquitectura que va tenir lloc a tot Europa a finals del segle xix. És una fita fonamental del modernisme, ja que s’hi troben els factors que ho sintetitzen: la inspiració clarament oriental, especialment en l’ús del color, en la ceràmica decorada utilitzada a l’exterior; la valoració dels materials en el seu estat original com la pedra, el maó, la ceràmica, la forja o la fusta; el valor de la textura i les seves capacitats expressives; les tècniques industrials, el rebuig de les fórmules establertes i l’interès per les formes de la natura, tant a l’exterior com a l’interior de la casa.