Blog

Durant la tardor de 1898, la Casa Vicens va ser escenari d’un incident desafortunat que quedà documentat gràcies a la premsa de finals de l’any 1898 en diaris com La Publicidad, La Vanguardia i La Campana de Gràcia, entre d’altres. A través d’això podem extreure dades complementàries i saber, per exemple, quina era la percepció de l’edifici que tenien els veïns i veïnes. I és que a l’hora de treballar en una recerca històrica, les fonts directes són les que aporten informació més rellevant, però també es pot recórrer a altres recursos que, encara que semblin anecdòtics, poden completar la recerca i aportar informació complementària interessant.

L’incident succeït a la casa va suposar la mort de Ramona Domènech i Tarragó, de pocs mesos de vida, que va ofegar-se accidentalment a la cascada del jardí, actualment desapareguda. A l’edició de La Publicidad del dia 26 d’octubre de 1898 s’hi descriu la finca propietat de Dolors Giralt, vídua de Manuel Vicens i Montaner. La peça on se’n parla esmenta l’estil original de l’edificació, “barreja de totes les arquitectures que la distingeix dels altres edificis”, i la descriu com una casa “gairebé rodejada de jardins, deserta des de fa alguns anys”.

Aquesta última dada és rellevant, ja que gràcies a això descobrim que la senyora Giralt, vídua del senyor Vicens, va deixar d’habitar-hi després de la mort d’aquest i se’n va anar a viure a la casa del rector de l’església de Sant Joan de Gràcia, Francisco Llanas Viñas, tal com explica el mateix diari, i va llogar la casa. De fet, Manuel Vicens, en el seu testament, anomena com a tutor legal de la seva filla adoptiva el mateix Francisco Llanas així com també l’escultor Antoni Riba —autor, aquest últim, de les dues escultures que es conserven al menjador de la Casa Vicens.

 

Si seguim llegint fragments de les notícies ens adonem que gairebé totes descriuen com eren el jardí i la cascada, una “construcció alta, esvelta, bonica, oculta gairebé per l’heura, que fa desaparèixer les línies de la seva arquitectura”, segons La Publicidad. D’altra banda, la peça que publica La Campana de Gràcia apareix il·lustrada amb una imatge de la Casa Vicens, en concret de la façana sud-est, del carrer de les Carolines. Aquesta imatge és molt interessant, ja que és una de les poques fotografies que es conserven de la construcció original projectada per Antoni Gaudí. De fet, aquesta imatge, junt amb dues imatges més que es conserven a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, ha estat un material fonamental a l’hora d’abordar i plantejar el projecte de restauració i rehabilitació de la casa.

Finalment, en una altra de les publicacions, hi veiem un esquema de l’estructura de l’habitatge on s’identifiquen els usos dels diferents espais.

Sembla ser, doncs, que la tardor de 1898 la Casa Vicens va ser un tema de conversa recurrent entre el veïnat de Gràcia. Malgrat l’incident desafortunat, dels textos periodístics es desprèn l’opinió que es tenia de l’edifici, i això resulta molt interessant: “la finca des del carrer de San Gervasi presenta un aspecte trist, en canvi vista des dels jardins ofereix una silueta preciosíssima, contemplant-se les seves atrevides torres, els seus originals arcs, les seves galeries, els parterres preciosos, etc.”