La Casa Vicens Gaudí comença l’any restaurant els quadres de Francesc Torrescassana

Per a fer aquestes intervencions, en primer lloc, s’han desclavat tots els quadres i desmuntat els marcs. Posteriorment, s’ha fet una neteja dels reversos de les teles i dels bastidors i s’ha aplicat un producte insecticida preventiu a la fusta. Els següents passos seran la col·locació de les planxes de protecció mitjançant un sistema reversible, la subjecció de les falques al bastidor per evitar que es perdin i el muntatge, de nou, de tots els quadres en els seus marcs i a continuació a les parets del menjador.

A més d’aquestes intervencions, el quadre més gran que presideix el menjador, i que mostra una escena de pesca requerirà d’una intervenció especial, ja que és necessari tensar el llenç i això obliga a desmuntar la tela del bastidor, protegint la capa pictòrica, allisar la tela, col·locar bandes perimetrals per al tensat i finalment clavar-la de nou al bastidor net i desinfectat.

En paraules del director de Casa Vicens, Emili Masferrer “cada any tanquem uns dies el gener per restaurar en profunditat alguna de les estances de la casa i en aquesta ocasió la intervenció més prioritària ha estat la conservació preventiva de la col·lecció d’obres de Torrescassana amb l’objectiu de deixar en les millors condicions possibles aquest Patrimoni Mundial de la UNESCO a les futures generacions”.

El menjador de Casa Vicens

El menjador de Casa Vicens, projectat per Gaudí com l’epicentre de la casa, té un programa decoratiu exquisit on es combinen materials i tècniques artesanals diferents. Destaca el seu mobiliari original fet amb fusta de llimoner, format per un moble trinxant a la part central i diversos armaris i miralls. Gaudí va dissenyar el mobiliari per emmarcar-hi una col·lecció de pintures de temàtica paisatgística del pintor barcelonès Francesc Torrescassana i Sellarès, deixeble de Ramon Martí Alsina que es considera el gran impulsor de l’escola paisatgística catalana de la segona meitat del segle XIX. De la col·lecció de quadres de Manel Vicens, un dels més grans conjunts pictòrics que es conserven de l’artista és l’obra “L’arribada del peix” on Torrescassana mostra una escena costumista ambientada a la costa catalana i dos retrats en format circular de dos homes desconeguts retratats amb indumentària de la noblesa.

Quan la Casa Vicens es va construir a finals del segle XIX, les pintures que encarregava la burgesia eren els paisatges, les escenes costumistes i els retrats. Aquestes pintures del menjador de Casa Vicens són un retrat fidel del gust artístic de l’època. En el marc del projecte de restauració i rehabilitació de la Casa Vicens fet entre el 2015 i el 2017, aquest conjunt pictòric va requerir d’un procés profund de restauració que va consistir en la neteja, consolidació del suport, fixació de la policromia i retocs de la capa pictòrica.

La decoració del menjador es completa amb diversos motius vegetals entre els quals destaquen les heures enfiladisses de color verd fosc esgrafiades a la part alta dels murs i els olivers amb fullatge representats en llosetes de cartró-pedra sobre cassetons ceràmics en l’entrebigat del sostre. Un ús insistent dels motius vegetals per part de Gaudí que es repeteix en totes les estances de Casa Vicens com un leit motiv integrant el jardí exterior a l’interior de la casa.

Sobre el pintor Francesc Torrescassana i Sellarés (1845-1918)

Fou un pintor català. Va estudiar a l’Escola de Llotja, on va aprendre sota les ordres de Ramon Martí i Alsina. Més endavant va col·laborar al seu taller. El mateix Alsina li va fer un retrat el 1858, titulat El pintor Francesc Torrescassana. El 1864 va portar una obra a l’Exposición de Madrid, fet que li va valer una menció d’honor i una pensió a Roma. Visità també París, on va entrar en contacte amb els moviments del moment.

De nou a Barcelona, va practicar el costumisme, l’orientalisme i la pintura històrica. Per practicar aquest estil, el 1869 va anar a Suez on va pintar diverses obres sobre la inauguració del canal, de les quals algunes van rebre diversos premis. Es poden veure obres seves a diversos museus catalans, com el MNAC, el Museu de Montserrat, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, la Galeria de Catalans Il·lustres, així com al Museu d’Art Modern de Madrid i al Louvre.

En els seus inicis es pot comprovar la clara influència del seu mestre Alsina, emmarcat dins del marc del realisme. Amb el temps la seva paleta de colors es va tornar més suau i la manera de pintar, més texturada, rebent influència de l’impressionisme. En aquesta darrera època també va realitzar retrats, el més famós dels quals és els de Miquel Vilaregut, pintat el 1911.