Qui és Montse Moltó? Una entrevista
La Montse Moltó (50) va estudiar cinema i aviat es va especialitzar en la gestió d’espais. Ha treballat al Poble Espanyol, a El Born CCM, al Museu del Disseny, i actualment és la nostra cap d’operacions. Detallista i facilitadora, la Montse és la persona que s’ocupa que a Casa Vicens la vostra experiència sigui memorable i que us hi sentiu com a casa vostra.
Què vas pensar la primera vegada que vas veure Casa Vicens?
La veritat és que vaig pensar que era una barreja estranya, amb tanta rajola mesclada amb pedra, maó… Potser no queda massa bé que ho digui, però la primera impressió va ser d’estranyament.
I des d’aquell primer moment, com has viscut la seva transformació fins a la inauguració?
Després d’aquesta primera impressió puc dir que he tingut el privilegi de veure dia a dia com els diferents elements restaurats s’anaven incorporant: la forja, la fusteria els porticons, la restauració dels entrebigats, el sostre i les parets del fumador… He vist com cada detall i element, restaurat per les millors mans, s’anava sumant per fer que aquesta primera obra arquitectònica de Gaudí sigui tan especial.
Quina petjada teva, personal, creus que podem trobar en aquesta casa museu?
El que jo voldria és que la meva empremta es veiés particularment en l’atenció al visitant. És per això que tindrem cura de cada detall, perquè tothom que vingui se senti com a casa seva.
I com s’aconsegueix això de fer sentir algú com a casa seva?
La nostra filosofia és oferir una visita diferent, sense presses. Vigilant que mai hi hagi més gent del comte dins l’edifici. De fet això encaixa perfectament amb la idea sota la qual va ser concebuda la casa; Casa Vicens és una casa d’estiueig, feta per desconnectar, per relaxar-s’hi. La contemplació de cada detall amb tranquil·litat i la possibilitat de gaudir de cada raconet amb calma és importantíssim tenir l’experiència completa que Gaudí va projectar en aquesta obra.
I a tu en quin racó de la casa t’hem de buscar si et perdem?
A mi em podeu trobar per qualsevol racó! Però reconec que tinc especial debilitat per la glorieta de la zona femenina, a la primera planta. Per mi és un espai únic, creat per a la intimitat i el recolliment, on les gelosies permeten mirar l’exterior sense ser vist, i des d’on tens la visió de tot el que passa al pati de la casa.
