🍨​ Posa remei a la calor amb un gelat a la nostra cafeteria!
L’aigua va ser un element clau en el disseny de la primera casa d’Antoni GaudĂ. Originalment l’arquitecte va concebre una cascada davant la façana principal, una
font a l’entrada i una font a la tribuna de la casa.
La recuperació del sistema d’aigua de la font de la tribuna ha sigut un treball laboriós que torna els visitants d’aquest Patrimoni Mundial a l’essència de la casa de finals del segle XIX.
La inauguraciĂł d’aquesta font coincideix amb la celebraciĂł de l’aniversari del naixement de GaudĂ, el 25 de juny de 1852.
Quan GaudĂ va rebre l’encĂ rrec de construir la Casa Vicens com a casa d’estiueig, va tenir molt clar que l’aigua havia de formar part d’aquesta obra. Per aquest motiu, a part de la gran cascada que se situava davant la façana principal i que es va enderrocar a mitjans segle XX, l’arquitecte va dissenyar la tribuna del primer pis amb una font mĂ©s pròpia d’un jardĂ que d’una tribuna. El 1925, desprĂ©s de l’adquisiciĂł de la finca per part d’Antoni Jover i Puig i l’ampliaciĂł de la casa a cĂ rrec de l’arquitecte Joan Baptista Serra de MartĂnez, la tribuna original d’Antoni GaudĂ es va tancar amb vidres canviant aixĂ l’essència original.
Durant el procĂ©s de restauraciĂł i tornada a l’origen de la Casa Vicens -desenvolupat entre l’any 2015 i 2017 pels despatxos d’arquitectura MartĂnez Lapeña – Torres Arquitectes i DAW Office, juntament amb Restauracions Policromia-, la tribuna de Casa Vicens va recuperar, en gran mesura, el seu disseny original. GrĂ cies a la rèplica dels porticons abatibles, la col·locaciĂł de la font original -guardada fins llavors per un dels membres de la darrera famĂlia propietĂ ria, els Herrero Jover- i replicant la malla el·lĂptica de ferro situada sobre la font, produĂŻda per Forja Capellas S.L.
Ara, la primera casa realitzada per GaudĂ recupera tot el seu esplendor amb la incorporaciĂł del sistema d’aigua a la tribuna. Aquest projecte s’ha centrat per una banda en la recuperaciĂł de les peces perdudes, com per exemple dos Ă ngels situats en la part inferior del plat de la font o el disseny de la malla el·lĂptica superior que recorda l’estructura d’una teranyina i que s’havia perdut. Per altra banda s’ha centrat en incorporar el sistema d’aigua que permet que durant tot el dia els visitants d’aquest Patrimoni Mundial puguin gaudir de la caiguda moderada d’aigua. Un circuit tancat d’aigua que possibilita que l’aigua caigui de manera uniforme per la malla de ferro i des del plat de la font es distribueixi cap a la boca dels cinc Ă ngels que aboquen l’aigua sobre la base quadrada de la font, on s’ubica un filtre que grĂ cies a un motor retorna novament l’aigua a la part superior.
La recuperaciĂł dels elements originals de GaudĂ ha sigut en tot moment la premissa del projecte Casa Vicens GaudĂ, amb l’objectiu que els visitants puguin contemplar la genialitat del seu arquitecte i recrear com vivia la famĂlia Vicens a finals del segle XIX. Per aquest motiu, a pesar de les successives reduccions que la finca ha anat vivint al llarg de la seva història, en l’actualitat es pot gaudir al veure com GaudĂ va jugar amb els sentits, des del visual a l’auditiu. GaudĂ va jugar amb la modulaciĂł de la llum a travĂ©s de les gelosies dels porticons, que aporten efectes de transparències, la incorporaciĂł de l’aigua a travĂ©s de la font, que aporta frescor, moviment i sonoritat, juntament amb les evocadores frases poètiques dels esgrafiats exteriors de la tribuna. Un espai ple de frescor i calma que arribava a la seva mĂ xima expressiĂł i fantasia quan la llum penetrava a travĂ©s de l’aigua que queia per la malla el·lĂptica provocant un arc de Sant MartĂ en la tribuna.
En paraules de Pau RamĂrez de Restauracions Policromia “la font Ă©s la culminaciĂł de Casa Vicens, el circuit de l’aigua li dĂłna tot el sentit a la tribuna i ara que s’ha acabat Ă©s quan mĂ©s es pot gaudir de Casa Vicens com l’origen del primer GaudĂ”. Precisament la posada en funcionament de la font de la tribuna coincideix amb l’aniversari del naixement de GaudĂ, avui 25 de juny de 1852.