Qui és Marta Antuñano? Una entrevista
Marta Antuñano Reñé (32). Vaig néixer a Lleida, d’on és la meva família, però des de petita que he viscut a Barcelona, tot i que amb el cor sempre en les terres de Ponent.
De ben petita que he estat una mica “tastaolletes” -com em deien els meus professors a l’escola-: violí, dibuix i pintura, cant coral… suposo que aquesta sensibilitat per l’art em va fer decidir a començar estudis d’arquitectura, que vaig deixar per passa’m a la història de l’art. Vaig continuar amb un Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i un Postgrau en Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Actualment estic realitzant un Doctorat en Gestió de la Cultura i del Patrimoni amb una tesi sobre cases museus (ara mateix en stand by).
Et coneixem com a responsable de museologia de Casa Vicens. Ens agrada molt la paraula museòleg, ens pots descriure la teva feina, el teu dia a dia?
És cert que la figura i funció del museòleg és una mica desconeguda i pot arribar a assolir diverses tasques. En termes generals, és el professional que treballa en la institució museística amb una formació acadèmica específica en un àmbit de les ciències socials, naturals, o tècniques, que en funció de la temàtica de museu o centre patrimonial té complementada amb una formació específica en gestió del patrimoni cultural.
En el meu cas, les tasques i funcions en aquest projecte consisteixen per una banda, en l’estudi i recerca de la pròpia casa com a element patrimonial (i per tant tindria a veure amb la figura del “Conservador de la col·lecció”), seguiment del procés de restauració, així com en la conceptualització i disseny dels continguts de l’exposició permanent, la museografia i el tipus de visita que es farà a la casa.
La incorporació del teu perfil és una mostra de la seriositat i el rigor històric i científic del projecte Casa Vicens. Com i quan et vas involucrar amb el projecte?
Sí, des del principi del projecte que es va creure fermament en que calia incorporar un perfil com el meu. La veritat que el destí i allò que diuen “d’estar en el lloc adequat, en el moment oportú” em va portar a involucrar-me plenament en aquest meravellós projecte des de l’agost de 2014.
Quina és la descoberta més sorprenent que vas fer durant els teu estudi de la Casa Vicens?
Personalment destacaria dues coses: una relacionada amb la historiografia que fins al moment hi ha sobre la Casa i a l’entorn de la figura de Manel Vicens, quan vaig localitzar el document on diu que deu una quantitat de diners a la fàbrica de ceràmiques Pujol i Bausis. Per tant, podem desmentir, junt amb altres fonts documentals, la idea errònia que hi havia fins al moment que deia que era propietari d’una fàbrica de rajoles.
Per altra banda, confirmar durant el procés actual de restauració la hipòtesi inicial en base a la documentació escrita sobre les solucions decoratives de la sala de fumador. I és que es confirma la sospita que aquest era un espai totalment policromat. Haurem d’esperar a que estigui oberta la casa al públic per poder gaudir de la seva riquesa decorativa amb la seva totalitat.
Des que vas començar amb el projecte, quina ha sigut la dificultat més gran?
Més que dificultat en sí mateixa, parlaria d’actitud o d’enfocament; en el sentit que sent l’últim edifici de Gaudí Patrimoni de la Humanitat que s’obre al públic, seria molt fàcil caure tant en tòpics sobre l’obra i la figura de Gaudí, com en una comparativa amb els altres edificis gaudinians. Per tant, mantenir-nos amb una visió totalment neta i no esbiaixada per definir allò que la Casa Vicens vol ser.
Que vols que sigui la casa Vicens quan sigui gran?
M’agradaria que fos un projecte viu, un espai cultural vinculat a la figura de Gaudí i tot el seu context sociocultural, amb una mirada contemporània. Un equipament patrimonial amb identitat i personalitat pròpia, del qual els barcelonins en parlessin….tot això voldrà dir que tot el que hem previst i planificat durant aquest temps, s’haurà fet realitat.
Un any de grans projectes professionals… i personals també, oi?
La veritat que sí; aquest 2017 és un any molt especial per a mi a tots dos nivells, ja que per una banda el projecte de Casa Vicens serà una realitat amb la seva apertura al públic aquesta tardor. Però uns mesos abans, seré mare d’un nen que naixerà a finals de juny…molt probablement a l’entorn del 25 de juny –el mateix dia que va néixer Gaudí-. Coses del destí suposo!
