Casa Vicens, una casa d’estiueig unifamiliar per a Manel Vicens a la Vila de Gràcia (1883-1885)
Al llarg dels seus 130 anys d’història, la Casa Vicens ha tingut un ús estrictament residencial, originàriament com a casa d’estiueig i posteriorment com a residència habitual, succeint-se diferents canvis i modificacions –fins al punt d’haver estat dividida en diferents apartaments independents–amb l’objectiu d’adaptar-se a les necessitats dels propietaris de l’immoble de cada moment. Malgrat això, l’obra de Gaudí s’ha preservat gairebé íntegrament.
La Casa Vicens va ser concebuda com un conjunt on, tant els seus elements decoratius exteriors i interiors com el jardí, configuraven amb la seva presència un conjunt estètic innovador.
© Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas
Antoni Gaudí va projectar una casa d’estiueig estructurada en quatre nivells: el soterrani pel magatzem; la planta baixa acollia la sala d’estar, el menjador i la cuina; la planta primera estava destinada als dormitoris; i la sota coberta era pel servei. La casa, en el seus orígens, tenia només tres façanes ja que estava adossada a la paret mitgera nord-est de la construcció veïna, sent la façana sud-oest la façana principal, oberta a l’ampli jardí que envoltava la casa. Amb aquesta orientació, es garantia un assolellament i unes condicions climàtiques favorables durant les diferents estacions de l’any. Les inscripcions esgrafiades en el fris de la tribuna oberta al jardí, que fan referència a cadascuna de les orientacions de la casa, són testimoni d’aquesta voluntat.
La tribuna de la planta baixa era un dels espais més significatius de la construcció. Estava concebuda com un espai semiobert, de connexió entre l’interior i l’exterior i permetia que la natura del jardí entrés visualment a l’interior de la sala d’estar/menjador. El jardí estava presidit per una gran cascada inserida dins d’un arc parabòlic que ajudava a refrescar la tribuna de la casa, juntament amb una segona font circular propera al carrer.
A la Casa Vicens, Gaudí parteix de la simplicitat constructiva pròpia de les tècniques arrelades a la tradició catalana. La seva visió i concepció arquitectònica, però, el condueixen a la creació d’unes geometries de rica complexitat, amb una composició de traces poligonals diferents de les geometries corbes de les últimes obres de Gaudí, amb les que ara més s’identifica l’obra de l’arquitecte. Gaudí crea a la Casa Vicens, un joc d’entrants i sortints, de llums i ombres, de colors i de textures típiques de l’imaginari morisc que dialoga amb la vegetació mediterrània.
© Casa Vicens, Barcelona 2016. Foto: Pol Viladoms
© Casa Vicens, Barcelona 2016. Photo: Pol Viladoms
© Casa Vicens, Barcelona 2016. Photo: Pol Viladoms
© Casa Vicens, Barcelona 2016. Foto: Pol ViladomsGaudí troba en la natura la font d’inspiració més important per a tota la seva obra, i la Casa Vicens n’és un dels primers exemples, ja que veiem com diferents elements naturals són representats i integrats en tot el conjunt. Cal destacar la reixa de ferro colat d’entrada a la finca, en la qual es representen atzavares, la fulla de margalló i les flors de clavell de moro que l’arquitecte adopta com a element ornamental a les rajoles ceràmiques de la façana. Avui en dia, part d’aquesta reixa es pot veure al Park Güell. Aquesta referència als elements naturals, no només és present en la façana de la casa sinó que, mitjançant la integració de diferents arts decoratives ―forja, pintura, ceràmica, fusteria, decoració mural, etc.―, Gaudí aconsegueix que la natura entri dins la casa, creant d’aquesta manera una relació entre espai interior i exterior.
Amb la Casa Vicens, Antoni Gaudí crea una obra innovadora i original. Més enllà dels elements orientalistes, trenca estilísticament amb el que s’havia construït anteriorment a Catalunya, motiu pel qual es considera la Casa Vicens com una de les primeres obres mestres del Modernisme.
© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
